El 30 de gener del 2018 és la data de la fallida reinvestura de Carles Puigdemont després de les eleccions del 21-D, quan ERC s’hi va negar i Junts ho va acatar. D’aleshores ençà tot han sigut reculades, promogudes per Esquerra i consentides per JxCat i la CUP. Amb el gest d’avui del president Puigdemont potser som a l’inici del capgirament de la desconstrucció de l’1 d’Octubre.
Post Scriptum, 9 d’agost del 2024.
El proper Onze de Setembre, al Fossar de les Moreres, i a les manifestacions de l’ANC hi hauria d’haver un propòsit compartit: refer l’independentisme partint de la dispersió actual tot assumint la seva pluralitat (és a dir, incloent Aliança Catalana), però donant per perduda ERC per a la causa independentista. Oriol Junqueras, probablement recuperarà el lideratge del partit atesa la manca de cabdill i projecte alternatiu, a no ser que els militants que van votar no a la investidura d’Illa siguin capaços de bastir una candidatura amb cara i ulls. Està per veure qui serà el posicinament estratègic de Junts més enllà del suport esporàdic a les accions del president Puigdemont. De la CUP no cal esperar res.
