MHP Carles Puigdemont, com a portaveu de la campanya Reciprocitat Ara!, em veig en la necessitat d’adreçar-me a vós públicament per a fer-li una reflexió, que també la fem a les direccions de tots els partits polítics d’obediència catalana, valenciana i illenca. Fa uns dies, vosté, canalitzant els desitjos, el treball i la mobilització de milers i milers de persones durant molts anys, va obrir una important finestra d’oportunitat per al present i el futur de la nostra llengua comuna, en aconseguir el compromís de la majoria de les formacions polítiques espanyoles per a poder fer un ús normalitzat al Congrés espanyol, i un compromís del govern espanyol en funcions per al reconeixement del català a Europa. Allò que fins ara semblava impossible, s’està fent realitat. Enhorabona, president!
Com que no puc creure que haja estat el resultat d’una certa desídia pel tema, ni del seu desconeixement, crec que l’omissió es deu sobretot al fet que s’ha considerat una reivindicació massa secundària entre la jerarquia de prioritats, motivada per la preeminència de les relacions contradictòries amb l’Estat i no amb el País Valencià, malgrat compartir llengua i cultura i molts interessos presents i futurs. Ja vaig escriure fa tres anys que tot plegat és el resultat que Catalunya i el País Valencià caminem amb el pas canviat. O per dir-ho més cruament: les direccions dels partits polítics de Catalunya i del País Valencià i dels governs autonòmics respectius, només s’han interessat fins ara pel territori veí, quan han pogut instrumentalitzar-lo a favor de qüestions partidistes. Sense cap dubte els exemples més grollers els genera la dreta espanyolista, però dissortadament, tot i la finesa més gran, “els nostres partits” no han diferit gaire en la pràctica.
Això, president, no és nou. És un fet constatable des de fa molt de temps. I, malgrat tot, el poble, tal vegada de manera inconscient, ha estat capaç de preservar la nostra llengua comuna en uns llocs dient-li català i en altres llocs valencià. Quina paradoxa ara els escarafalls d’algunes persones quan, des del País Valencià s’ha plantejat normalitzar la doble denominació valencià-català o viceversa. Perquè, si és del tot comprensible i respectable les opinions contràries a la doble denominació expressades per persones que fa anys i panys que treballen per la llengua, no ho és tant la d’aquells que per les seues responsabilitats podrien haver fet molt més del que han fet i ara es trenquen les vestidures davant l’heterodòxia popular.
De fet, hem tingut vuit anys amb majories polítiques progressistes al País Valencià i les Illes, i amb majoria independentista a Catalunya i els nostres parlaments i governs no han estat capaços de normalitzar la reciprocitat de les ràdios i televisions públiques dels tres territoris. Tot i les declaracions a favor, de mostrar bones intencions, d’aprovar proposicions no de llei, de nomenar comissions d’estudi, dels diversos acords entre la Generalitat de Catalunya i la Generalitat del País Valencià, la incapacitat manifesta s’ha mostrat com una careta per a emmascarar la nul·la voluntat política de dotar-nos-en d’una eina poderosa per a la normalització de la nostra llengua comuna catalanovalenciana i de garantir els drets lingüístics de més de catorze milions de ciutadans i ciutadanes. Un despropòsit polític!
Vostè mateix, president i el seu homòleg valencià Ximo Puig, es van comprometre en maig del 2016 a facilitar la reciprocitat entre la TV3 i la nova televisió valenciana À Punt. Som conscients, que des del 2016 fins ara, han passat moltes coses en el camp de la política que han pogut trastocar les agendes i les prioritats i que han anat condicionant les relacions entre Catalunya i el País Valencià. Però, tanmateix, com hem considerat i compartim amb vós, que l’acord de l’ús del català a Europa i al Congrés espanyol té un valor estratègic per a la llengua, la reciprocitat entre els diferents mitjans públics de comunicació també ho és. La reciprocitat pot ser, a més d’una eina per a la normalització de la llengua, una de les eines més potents per a garantir en el futur la unitat lingüística que, afortunadament hui, no està en qüestió entre la comunitat de parlants, però que l’objectiu de trencar-la no ha deixat mai de ser un somni humit del secessionisme de matriu espanyola.
Hom podria pensar que si, més enllà de les raons, no ha estat possible fer efectiva la reciprocitat en aquests últims anys, menys podrà ser-ho ara que el govern del País Valencià està conformat per una coalició de les dretes espanyolistes del PP i Vox. Des de la campanya Reciprocitat Ara, no estem d’acord amb eixa valoració. Certament, hi hauran dificultats, però vull recordar-li, president, que la TV3 es va poder veure al País Valencià durant gairebé tres dècades, amb governs del PSPV-PSOE i del PP, fins i tot quan aquest últim partit va necessitar el suport de la blavera, secessionista i afortunadament extinta Unió Valenciana. Dissortadament en aquell llarg període, des de Catalunya no es va tindre l’altura de mires per a consolidar una veritable reciprocitat fent possible l’arribada de la televisió valenciana a Catalunya. Des del País Valencià tampoc ningú ho va reclamar. Un cert complex d’inferioritat generat per l’herència ideològica de la pseudoteoria política dels centres concèntrics i de centre/perifèria ho justificava.
Una de les característiques que hem incorporat des de la campanya Reciprocitat Ara, ha estat precisament la de treballar a favor d’una reciprocitat plena, horitzontal i no jeràrquica. Volem que totes les persones que habiten tots els territoris del nostre àmbit lingüístic puguen exercir el seu dret a veure i escoltar, quan així ho desitgen, tots els mitjans que emeten en català-valencià, començant per aquells que són de titularitat pública. Recentment, Acció Cultural del País Valencià ha encomanat a persones expertes un diagnòstic en diferents camps. Àlvar Peris, professor de la Universitat de València i membre del Consell Valencià de l’Audiovisual, ha estat l’encarregat de radiografiar l’ecosistema comunicatiu audiovisual valencià. Aquest acadèmic ha proposat tota una sèrie d’alternatives entre les quals la reciprocitat entre la TV3, IB3 i À Punt apareix amb tota la seua rellevància, aportant també respostes per a superar les dificultats tècniques que a vegades s’han utilitzat com a excusa per a no implementar-la.
Amb aquestes consideracions, president, volem fer-li arribar la petició concreta que, en la mesura que la finestra d’oportunitat es mantinga oberta, tinga present aquesta petició que li fem arribar des de la societat civil i canalitze les ànsies de llibertat i normalització de les nostres societats a favor també de la reciprocitat plena, malgrat que aquesta s’haja de començar per Catalunya. Si tenim el braç fort i la vista llarga com crec recordar que vosté ha dit en alguna ocasió, la reciprocitat no va de conjuntures temporals sinó del futur de la nostra llengua comuna.
Reba la nostra més cordial salutació!
