Tenim un poble, tenim un projecte.
A ningú se li escapa el debat que ocupa les portades d’aquí i d’arreu d’Europa: l’ascens de la ultradreta. En moments de crisi, el mateix sistema promou sortides autoritàries per evitar-ne d’altres que qüestionessin el model de privilegis i desigualtats. Alhora hi ha hagut una promoció tàctica d’alguns partits i mitjans de comunicació per fer d’aquest ascens una divisió del vot dels seus adversaris i al mateix temps postular-se com a vot útil per frenar-ho (el PSOE, per exemple, porta unes quantes eleccions vivint d’això). Però el fenomen és molt més de fons i té a veure amb l’abandonament per part de partits referents de l’esquerra dels interessos de la gent corrent, de la gent treballadora. Uns partits que han assumit com a pròpia l’agenda neoliberal i només es diferencien de la dreta clàssica amb la defensa discursiva d’elements icònics anticonservadors. Resultat: no hi ha alternativa a la vista. Cada dia tenim menys poder adquisitiu, cada cop costa més accedir a un habitatge, cada dia tenim feines més precàries, etc. O sigui, cada dia som més pobres.
Amb aquesta manca de referents, amb la destrucció dels valors col·lectius, la promoció de l’individualisme, d’una cultura global del jo, de la ignorància i les crisis que anem sumant (socials, econòmiques, climàtica,...,), el mapa resultant no convida a l’optimisme. I és que malgrat tot l’aposta és accelerar el clàssic model “desarrollista”: destruir més el territori, fer-nos més dependents d’un mercat global i devaluar-nos a tots nivells.
En aquest context però, no deixen d’haver-hi oportunitats. I aquestes passen per reconèixer-nos com a poble, com a gent treballadora amb uns elements nacionals, populars, d’identificació, de cohesió, que facin de barrera a la desconstrucció cultural i al trencament de llaços. I així, amb la força d’un subjecte col·lectiu poder triar un model per viure i conviure en harmonia i qualitat.
La lluita d’alliberament d’un poble és alhora l’escenari i l’oportunitat per construir un nou marc. I és que tenim un projecte: un projecte de drets, de llibertats, de benestar pel conjunt de la ciutadania, de preservació del nostre entorn natural. Aquest projecte no passa pel model Hard rock, Copa Amèrica, Tour de França o olimpíades d’hivern; no passa per exprimir el territori perquè uns pocs es facin d’or, no passa per seguir amb el creixement urbanístic, per un monocultiu turístic i que els joves hagin de marxar fora a buscar feines dignament pagades. El nostre projecte passa per reforçar la xarxa associativa (social, cultural, esportiva, política, sindical, etc,..,), passa per una nova economia catalana on siguem nosaltres qui decidim el nostre model de desenvolupament, per poder regular el preu dels lloguers, per frenar el model del totxo, passa per una economia productiva i de proximitat, per un control públic, democràtic, dels nostres recursos naturals, per uns serveis públics com a base de cohesió, d’igualtat i qualitat.
No ens quedarem atrapats, per tant, en el debat entre el dolent i la por al pitjor. Tenim un poble, tenim un projecte, posem rumb d’alliberament!
