De resultes d’aquesta mena de relació opressiva la població de l’Azawad s’ha revoltat, una i altra vegada, contra el poder estatal de Mali i del Níger. Les revoltes més importants tenen lloc a partir dels anys 90 del segle passat; i després de cada revolta s’han establert diferents acords de pau on els governs dels estats es comprometien a portar a terme reformes que finalment no es portaven a terme (Acords de Pau del 1991, 1992, 1996, 2009 etc.) perquè continuaven la marginalitat i els abusos de diferents tropes desplegades pel territori que, després de cada conflicte, no paraven d’atacar els refugiats que intentaven establir-se fora de l’abast de la repressió.
L’any 2001 s’instal·la a la zona una branca d’Al-Qaeda (AQMI: Al-Qaeda del Magreb Islàmic) i el 2006 s’hi troba petroli, dos fets que creen un nou context que és utilitzat per l’estat de Mali i per les potències neocolonials per a portar a terme ofensives militars d’invasió de l’Azawad.
El 22 de març del 2012, una junta militar fa un cop d'estat a Mali per tal d’intensificar la repressió contra l’Azawad. El Moviment Nacional per l’Alliberament de l’Azawad (MNLA) es fa fort aleshores a la regió de Kidal, el 30 de març del 2012 i proclama l’objectiu de la Independència. Fou aleshores que, la Junta Militar de Mali, va prendre militarment les poblacions de Gao i Timbuktú i. a partir d’aquesta ofensiva estatal, el 6 d’abril del 2012, l’MNLA va declarar la independència de l’Azawad, independència envers el poder de Mali.
Però aquests fets s’han agreujat tot seguit, perquè amb l’operació de la conquesta de Kidal i altres ofensives militars successives de les forces armades malianes i els mercenaris russos de Wagner, exerciren nombrosos abusos contra la població civil i actes de crueltat contra presoners i profanació de cadàvers etc. Uns fets que han provocat la reacció del poble de l’Azawad que, organitzat de manera unitària en forma de Cadre stratégique permanent pour la défense du peuple de l’Azawad (CSP-DPA), han preparat les seves forces de manera que el passat dijous dia 25 de juliol aquesta coalició defensiva ha destruït completament un comboi de tropes de l’exèrcit de Mali juntament amb militars del grup Wagner. Els helicòpters destacats sobre el terreny no han pogut evacuar les tropes assetjades que han estat fortament delmades. Els vehicles militars del comboi han estat totalment destruïts o recuperats. Els combats han durat 72 hores segons ha comunicat el CSP-DPA. Un dels helicòpters malians malmenats pels projectils dels combatents s’ha estavellat finalment a Kidal.
El fet d’haver vençut aquesta batalla modificarà sens dubte la situació per a avançar cap a una solució victoriosa amb la instauració efectiva i duradora de la Independència d’aquest territori amazic. Hem de tenir clar que per a nosaltres, de nació catalana, cada nova lluita per la independència de diferents territoris arreu del món és un element més en la confrontació entre les classes populars i els poders estatals cada dia més despòtics que aspiren a un món “pacificat” compost per súbdits submisos i desnacionalitzats. La lluita contra l’imperialisme ha de ser la nostra línia d’acció internacional privilegiada per a aconseguir la Independència en un món democràtic i just de pobles lliures.
