El passat 12 de juliol es va fer públic un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca (CZFB) en el qual, entre d’altres temes, s’anunciava la cessió a la ciutat de diversos solars als barris de Sant Andreu i la Marina per a la construcció d’habitatge protegit.
És un important acord llargament reivindicat pel moviment veïnal, i celebrem que finalment hagin prevalgut les necessitats socials. Durant el llarg temps transcorregut des de l’adquisició dels solars per part del Consorci hem vist agreujar-se la magnitud del problema de l’accés a l’habitatge, a la nostra ciutat i a tota la regió metropolitana.
El 30 de juny del 2021 l’ara president de la Favb, Camilo Ramos, publicava un article a El Periódico de Catalunya que posava en evidència la contradicció que significava que un organisme públic com el Consorci tingués en propietat prop de 200.000 m² de sostre, molt d’ell qualificat d’habitatge lliure.
La configuració dels òrgans de govern del Consorci -amb una executiva formalitzada en l’Alcaldia de Barcelona i una delegació de l’Estat- no sempre ha permès un funcionament àgil ni fàcil, sobretot quan han estat en mans de formacions polítiques diferents.
A la Favb vam voler visualitzar en aquell moment la situació d’emergència habitacional en què ja es trobava la ciutat, amb escàs sòl públic, i les necessitats socials de la majoria de la ciutadania: joves que no es poden emancipar, persones de classe treballadora o amb rendes baixes que no troben habitatge assequible, persones en situació d’alta vulnerabilitat.
I advocàvem, ja aleshores, per la necessitat d’arribar a un “acord imaginatiu” que permetés transformar aquests 1.878 habitatges -resultat final de les possibilitats reals dels solars- en habitatge públic. Des de llavors, no hi ha hagut reunió amb l’Alcaldia en què la Favb no hagi posat de manifest la contradicció de mantenir sòl públic per a habitatge lliure, i en la que no hagi instat a una negociació entre les parts.
Celebra doncs que l’alcalde Jaume Collboni, com a reponsable que ha conduït la negociació, i Pere Navarro, com a vicepresident del Consorci, s’hagin situat en aquest cas al costat de la ciutat. Queda per davant un llarg camí per resoldre el problema habitacional, amb múltiples arestes i difícil recorregut.
Per la nostra banda, reivindiquem el nostre paper com a organització social de la ciutat capaç de tenir idees, fer propostes i defensar-les fins a aconseguir objectius que beneficien la majoria.
