L’editorial Duxelm fa una segona edició el 2010, amb una recordança de Josep Planchart, i un pròleg del professor Xavier Trill. Agustí Barrera té cura de l’edició. El llibre ens sembla especialment interessant, perquè tracta d’un període històricament important i poc estudiat fins ara; la resistència nacionalista dels anys quaranta, i fet per algú que en fou protagonista. Incorpora a més a més, una visió des d’una òptica independentista del procés de la guerra i la revolució.
Octavi Viladrosa neix al barri de Gràcia (Barcelona, 8/2/1922), de ben jove es vincula a l’Orfeó Gracienc. Allí coneixerà en Joaquim Casamitjana, president del Casal d’Estat Català del Districte VIII, farà amistat amb Josep Planchart, el seu inseparable amic de joventut, amb el qual militarà primer a Estat Català (EC) i, després de l’ocupació de Catalunya, al Front Nacional de Catalunya (FNC).
A l’armistici del 22 de juny de 1940 entre les autoritats del Tercer Reich alemany i els representants de França s’estableixen les condicions oficials de l’ocupació alemanya, França resultà dividida en dues zones, una sota el control directe del govern alemany i l’altra sota l’autoritat del govern francès de Vichy col·laboracionista amb el Tercer Reich. Se signa a Rethondes, al bosc de Compiègne, sent triat expressament per Hitler el mateix lloc i el mateix vagó de tren on es va signar l’armistici de l’11 de novembre de 1918 que significava el final de la Gran Guerra amb la derrota d’Alemanya, l’anomenat vagó de l’armistici.
Es decideix que el FNC s’encarregarà de les tasques d’enllaç entre Barcelona i Perpinyà, passant plànols d’interès militar i persones fugitives de l’Europa ocupada, sobretot, aviadors belgues i polonesos. Els seus contactes seran els sectors gaullistes de l’administració francesa i els serveis d’intel·ligència anglesos. L’organització s’estructura en dues branques, la política dirigida per Joan Cornudella i la militar per Jaume Martínez Vendrell.
Quan es forma el nucli inicial, del que després serà el FNC, l’Octavi es troba a Perpinyà amb Joan Cornudella, Manuel Cruells, Andreu Abelló. Junt amb Gregori Font i Joan Sardà organitzen un servei de pas de frontera. Amb documents d’identificació falsos fets per Manuel Viusà, fan set viatges a Catalunya en tres mesos.
A l’arribada a Barcelona dels militants del FNC, després d’un any i mig d’exili, es troben amb una ciutat plena de guàrdies civils i de banderes espanyoles i de la Falange, els afusellaments al Camp de la Bota, la por, la gana i l’estraperlo.
El FNC estableix contacte i col·labora amb els serveis secrets del govern polonès a l’exili (Londres), amb el Deuxième Bureau francès i la Intelligence Service anglès, que els forneixen documents oficials per a poder moure’s en territori francès sense entrebancs.
La xarxa del FNC treballa en els següents àmbits:
a) Ajudar a fugir de l’Europa ocupada militars aliats, jueus i perseguits per l’exèrcit alemany.
b) Recuperar entre 600-700 aviadors que havien estat abatuts en territori francès que via Lisboa – Londres es podien reincorporar a la lluita.
c) Pas d’informació d’interès militar cap als aliats, bases dels submarins alemanys a Mallorca, moviments d’unitats de tropes, informació cartogràfica sobre la badia de Roses ( per a un possible desembarcament), defenses de Gibraltar, tipus de càrrega dels vaixells que salpaven en direcció a països de l’Eix.
d) Informació dels països ocupats que s’havia de fer arribar a Londres, cartes topogràfiques dels Ports d’Anvers, Rotterdam i Hamburg.
Baltasar Toll, que fa el soldat al carrer Ample de Barcelona a la seu dels serveis del contraespionatge militar, actua com a agent doble, igual que l’Enric Llistosella, passant informació intranscendent al contraespionatge espanyol.
L’Octavi Viladrosa treballa pel FNC, com a alliberat, fins que el 1943 és detingut junt amb una cinquantena de militants més i passa 46 dies als soterranis de la Comissaria de Policia de Via Laietana, està sota la jurisdicció del tribunal Militar de Espionaje y Otras Actividades.
L’evolució de la guerra desfavorable a les potències de l’Eix fa que al cap de dos anys, el 15/10/1945 sigui alliberat i es reincorpora a la Secció Militar del FNC, fent d’enllaç entre Jaume Martínez i les distintes seccions barcelonines.
Participa, junt amb quaranta militants més, a la I Conferència del FNC celebrada el 18 /4/1946 a Dosrius, a casa de l’Esteve Albert.
A conseqüència d’una acció fallida a l’Estadi de Montjuïc (1946), és detinguda la secció militar del FNC. Avisat a temps, l’Octavi es pot escapolir i s’amaga uns dies a cases de militants. Passa la frontera i s’instal·la un temps al Principat d’Andorra, d’allí passa a Perpinyà i acaba vivint a París, on es casa amb Claude Hyzette.
Agustí Barrera té cura de l’edició. El llibre ens sembla especialment interessant, perquè tracta d’un període històricament important i poc estudiat fins ara; la resistència nacionalista dels anys quaranta, i fet per algú que en fou protagonista. Incorpora a més a més, una visió des d’una òptica independentista del procés de la guerra i la revolució.
