Els eixos d'acció proposats per l'entitat eren cinc: a més d'aquests dos, Plataforma per la Llengua també reclamava als partits que apostessin per incorporar plenament el català al curriculum vitae normalitzat europeu (Europass) i a les noves tecnologies, modificar la legislació que arracona el català i donar suport a iniciatives ciutadanes que beneficiarien el català, com ara la Minority Safepack Initiative (MSI) i l'Initiative for National Regions (INR).
Pel que fa a l'acceptació de les propostes, la defensa de l'oficialitat del català la inclouen els programes de Junts per Catalunya - Lliures per Europa (l'única candidatura que inclou totes les propostes de Plataforma per la Llengua), Ara Repúbliques (integrada per ERC, EH Bildu, BNG i Ara Més), la Coalició per una Europa Solidària - CEUS (PNV, Coalició Canària, El Pi, Geroa Socialverdes i Atarrabia), Sumar i Podemos. Per la seva banda, el PSOE es limita a defensar «el reconeixement de la diversitat per gestionar-la» i a apuntar que vol que, com s'ha aconseguit al Congrés dels Diputats, «les altres llengües espanyoles» es puguin parlar «a la Unió Europea» (sense parlar d'oficialitat estrictament ni concretar en quins organismes). Pel que fa a aconseguir que es garanteixi el dret de comunicar-se en català amb les institucions europees (i dins de les institucions), és una proposta que inclouen Junts, Ara Repúbliques, CEUS, Podemos i el PSOE, i que, en canvi, Sumar no acaba de concretar del tot.
La incorporació plena del català al curriculum vitae europeu normalitzat, l'Europass, i a les noves tecnologies apareix de manera específica al programa de Junts, mentre que Ara Repúbliques, PSOE, Sumar i Podemos la mencionen de manera més genèrica. La modificació de la legislació que arracona la llengua catalana només ha estat incorporada de forma explícita al programa de Junts per Catalunya - Lliures per Europa i al d'Ara Repúbliques, tot i que aquesta voluntat també es desprèn del programa de la Coalició per una Europa Solidària - CEUS. Finalment, tant Junts per Catalunya com aquesta coalició integrada per, entre d'altres, El Pi, expliciten que volen donar suport a iniciatives ciutadanes que beneficiarien el català, com ara la Minority Safepack Initiative (MSI) o també, en el cas de Junts, l'Initiative for National Regions (INR).
Reunions amb les candidatures per traslladar-los les propostes
Amb la voluntat que els partits es fessin seves les propostes de Plataforma per la Llengua, l'entitat s'ha reunit amb membres de Junts per Catalunya, ERC (per part d'Ara Repúbliques), PSC, Comuns (per part de Sumar) i del Pi (en representació de la Coalició per una Europa Solidària). L'organització constata que tots tenen bones paraules per a les propostes, però continuarà treballant perquè vegin la importància de prioritzar aquestes propostes, i que un cop siguin elegits, les duguin a terme. L'entitat s'ha posat a disposició dels grups polítics per treballar plegats per la plena oficialitat i normalització del català a les institucions europees.
Votar amb consciència lingüística i fiscalitzar els partits
Aquesta guia de vot elaborada per Plataforma per la Llengua s'emmarca en la campanya «Vota per la llengua», iniciada en el marc de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig de l'any passat, i que ha tingut continuïtat en la resta de conteses electorals. L'entitat anima tota la ciutadania a tenir en compte les prioritats de les diferents candidatures en matèria de política lingüística a l'hora de votar a les eleccions europees del 9 de juny. Alhora, avisa els partits que continuarà fiscalitzant-los després de les eleccions. Serà aquest compliment al llarg del proper mandat, i res més, el que realment demostrarà el compromís de les candidatures amb la llengua i amb els electors
