La negació del canvi climàtic, o la seva relativització, no és quelcom nou ni recent. Ja als anys 80 i 90 hi havia científics finançats per la gran indústria del carboni, que mitjançant informes i informacions parcials, afirmaven sense embuts que el canvi climàtic era una simple invenció d’ecologistes.
Però a mesura que la realitat s’imposava i la comunitat científica internacional arribava a un consens generalitzat sobre la veracitat del fenomen i sobre l’autoria de les activitats humanes, el negacionisme climàtic va anar perdent força fins a diluir-se.
Certament, la celebració de cimeres internacionals (COP), la proliferació d’informes científics, l’elevada freqüència de fenòmens meteorològics cada cop més extrems ( sequeres, tempestes violentes , elevades temperatures, inundacions sobtades...) van posar fins i tot als més escèptics en guàrdia.
Però els compromisos internacionals adquirits en cimeres i fòrums governamentals ha fet que el món polític, més enllà dels cercles ecologistes, ha fet que s’hagin aplicat agendes i mesures de reducció d’emissions de CO2. I aquestes mesures estan tenint efectes en els hàbits diaris de milions de persones, i també en sectors econòmics com l’automoció, la construcció, l’agroindústria.....Unes polítiques i mesures que impliquen canvis molt dràstics i que molt sovint no son assumits de bon grat.
Per això, i en paral·lel a la generalització de xarxes socials, ha reaparegut amb molta força el negacionisme climàtic. Molt vinculat a l’extrema dreta ( Trump, VOX, Erdogan, Meloni, Orban......) però també a d’altres sectors polítics i sobretot econòmics. Fins i tot en una cimera sobre canvi climàtic a Dubai, un dels amfitrions s’atreveix a negar el canvi climàtic en una roda de premsa! Avui, el negacionisme del canvi climàtic i el rebuig a polítiques ambientals, té molta més força que en passades èpoques.
Tanmateix, és un fenomen molt preocupant i greu. Perquè és la via que ha trobat el sistema econòmic per a endarrerir la necessària transició que cal fer a molts nivells per a evitar un desastre global.
Tot i així, un dels principals problemes de tot plegat és el triomf del negacionisme i de la cultura de la ignorància i el menyspreu a la ciència. Les raons del fenomen duen ser molt profundes i dignes d’estudi per part de la sociologia i l’antropologia, però segur que el fenomen del negacionisme de les pandèmies i el triomf de pseudoteràpies acientífiques basades en supersticions i mitges veritats hi tenen alguna cosa a veure.
Perquè per a tota la colla de gurus i valedors de la pseudociència tal i fa que el Doctor Josep Angril, Catedràtic de la Universitat de Girona, adscrit al Departament de Física i director de l’Institut del Medi Ambienta, publiqui estudis i ponències on adverteixi mitjançant dades i informes dels riscos del canvi climàtic. Tal i fa que la proporció registrada de CO2 a l’atmosfera sigui de 424 parts per milió d’ençà de 1960 i que s’hagi incrementat en 106ppm en només 50 anys. Tal i fa que un equip internacional de més de 26 països emetin un informe global on facin una avaluació completa dels riscos que genera el canvi climàtic. Tal i fa que al 2023 més de 200 investigadors d’arreu del món coordinin un estudi on demostren que la civilització està creuant límits perillosos en termes ambientals.
Tal i fa que al 1950 l’oceanògraf i climatòleg Roger Revel exposés per primer cop que les activitats antròpiques eren les responsables de l’augment de temperatures que ja llavors es començava a intuir. Tal i fa que també l’any 2023 més 15.000 científics de tot el món, encapçalats per Willian Ripple signessis un manifest alertant dels perills de sobrepassar la xifra d’1,5 graus des d’èpoques pre-industrials. Tal i fa que hi hagi incendis a Siberia i Canadà, tal i fa que l’augment de temperatures i la davallada de les precipitacions perjudiquin la biodiversitat, tal i fa que els espais naturals es vegin empobrits i degradats.....
Pels promotors de les supersticions, la ignorància, els enganys, la pseudociència, les creences etèries....és absolutament irrellevant l’estudi i la ciència, prefereixen aferrar-se a les fake news i a les doctrines de la conspiració, al simplisme.....per això donaran més credibilitat a un “curanderu”, a un venedor de fum, a un polític sense escrúpols, a un pseudoterapeuta....abans que a la ciència, a tota una vida d’estudi. Tal i fa el que diguin Ramon Folch, Martí Boada, Andreu Escrivà, Elena Roget, Celeste Saulo, Olga Alcaraz....el que digui la ciència, el que digui l’activisme climàtic, el que digui l’ecologisme....tot això no serveix pels negacionistes i es relativitzadors del canvi climàtic i les crisis ambientals.
Davant d’aquesta situació, cal admetre que l’activisme ecologista ha quedat descol·locat. Ningú s’esperava un rebrot tant fort del negacionisme climàtic ni un rebuig tant contundent a polítiques ambientals que ens ajudin a mitigar la situació. El pitjor de tot és que si analitzem aquest fenomen des de la nostra escala política més propera, Catalunya, ens trobem que en termes polítics hi ha un espectre transversal que s’aferra al negacionisme. Representants de l’extrema dreta (VOX) i de la dreta extrema ( PP, C’S) defensen sense embuts l’oposició a les polítiques ambientals perquè segons ells frene el desenvolupament de l’economia i generen atur.
També des de la dreta liberal ( Junts) i l’esquerra liberal ( PSOE-PSC, ERC) hi ha un cert negacionisme relativitzador. No s’oposen a la realitat científicament provada de que el canvi climàtic és real i que està provocat per les activitats humanes vinculades a la crema de combustibles fòssils, però si que relativitzen la necessitat de fer canvis estructurals i aposten només per introduir canvis superflus i graduals. En canvi per part de les dues forces d’esquerres que resten al Parlament ( Comuns i CUP) no hi ha fissures ni espai per a discurs negacionistes ni relativitzadors, tot i que certs sectors minoritaris si que flirtegen amb certs discurs acientífics.
Arribats a aquest punt cal una nova estratègia comunicativa i ideològica que reimpulsi les polítiques ambientals i que ens ajudi a marginar als amics de la pseudociència i la desafecció.
