El dia 20 de febrer (19.00h davant el Consulat britànic a Barcelona, Diagonal 477) tenim un dia crucial en la lluita de Julian Assange per la llibertat de premsa. Aquell dia es protesta a nivell mundial contra la possible confirmació de les autoritats britàniques de la decisió d’extraditar-lo als Estats Units un cop confirmats tots els passos jurídics anteriors que no auguraven res de bo en aquest sentit. El màxim defensor de la premsa lliure pot ser enviat a un país on, en teoria, la seva constitució defensa la llibertat de premsa però on s’hi fa flagrant cas omís quan es tracta de tapar les barbaritats comeses pel seu exèrcit i el seu violent intervencionisme internacional. Màxima contradicció doncs. Per què, realment, qui són els terroristes: ell denunciant la barbàrie o els qui l’han practicada?
Certament, la preocupació per l'estat del periodisme democràtic és un tema important a nivell mundial avui. Amb l’assassinat d’un periodista cada quatre dies a mans de governs corruptes i altres grups de poder -només el 13% s’arriben a investigar- la situació és dramàtica. Però avui també s'ha d'expressar una gran preocupació pel tracte que reben els periodistes a molts països anomenats democràtics. També aquí els periodistes són víctimes de contractes precaris, acomiadaments improcedents, silencis, boicots, assetjaments, denúncies per difamació, multes desproporcionades, etc. Alguns també són condemnats a l'ostracisme o forçats a l'exili, simplement per fer pública la veritat. Però els casos de Julian Assange o de Pablo González revelen que els periodistes poden ser fins i tot injustament privats de llibertat durant llargs anys, ja sigui a presó o tancats en ambaixades estrangeres. S'ha de posar fi a tot això!
Com a ciutadans, exigim el nostre dret a estar informats. Exigim que els periodistes puguin exercir la seva professió sense restriccions a la seva llibertat personal i als drets individuals. Amb el nostre suport, han de poder-se apoderar per exigir els seus drets professionals i la llibertat de premsa perquè el que està en joc és el nostre dret a estar informats. Són els nostres representants en el quart poder, que ha de ser lliure per controlar els poders legislatiu, executiu i judicial. Però això només és possible si la quarta potència és lliure. No hem de permetre que la premsa i els mitjans audiovisuals es converteixin en simples eines d'adoctrinament i propaganda oficials. Com sabem, el problema és en gran mesura econòmic, ja que tot depèn de subvencions que creen lleialtat corporativa, reduint enormement l'abast del periodisme democràtic d’aquesta manera.
El Dia d'Assange –el 20 de febrer– no només és una data especial per rescatar Julian de l'oblit, sinó també per exigir la seva llibertat i la de tants altres periodistes, i la fi del que en alguns casos només podem anomenar “terrorisme d'estat”. Juntament amb el cas de Julian, també cridem l’atenció de forma especial als casos del periodista basc Pablo González que porta més d'un any en una presó polonesa i el de Jamal Khashoggi, assassinat al consolat saudita d’Istanbul l’any 2018. Tampoc no podem oblidar la greu responsabilitat que va tenir el govern espanyol en el tancament del diari basc 'Egunkaria' l'any 2003 i la tortura i l'empresonament dels companys de la redacció que de forma tan bèstia com es van produir. També volem esmentar el cas dels periodistes Joël Díaz i Magí Garcia que van renunciar a participar al programa de 'Zona Franca' on treballaven, en solidaritat amb Manel Vidal, que la direcció de TV3 havia acomiadat injustament per un gag que il·lustrava el gir autoritari del PSC-PSOE.
El Dia d'Assange és el dia especial de tots els periodistes que han estat represaliats. No podem permetre que els periodistes siguin objecte d'amenaces, coaccions, xantatges ni violència de cap mena. Exigim als estats que els protegeixin i garanteixin la seva llibertat professional. Només d'aquesta manera se'ls assegurarà la possibilitat de portar a terme la seva feina correctament. Tots els drets humans estan interconnectats i quan un decau, els altres corren el risc de patir la mateixa sort. És vital protegir-los tots. És per aquest motiu que demanem que tothom que escolti aquestes paraules es comprometi amb el dret a la informació i la llibertat de premsa. Ho podem fer ara mateix exigint la llibertat d'Assange al govern britànic, perquè no extraditi Julian Assange i als EUA i l'alliberi definitivament retirant-ne tots els càrrecs acusatoris. Si Julian Assange és extradit del Regne Unit als EUA, crearà un greu precedent per a molts altres casos similars a les democràcies occidentals. Serà un cop fatal per a la Llibertat de Premsa i el poder que el 4t Estat encara exerceix per controlar democràticament els altres tres poders avui dia.
