L’any 2020 el procés participatiu per a elaborar la Llei 3/2019 de Serveis Socials Inclusius i els Laboratoris de Serveis Socials del País Valencià, impulsats per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, va rebre el Premi Europeu de Serveis Socials, que convoca l’European Social Network (ESN) en la categoria d’investigació.
Va ser un projecte elaborat pel grup d’investigació de la Universitat de València GESIIN (Grup d’Estudis Socials Intervenció i Innovació), liderat pel professor Xavier Uceda i Maza, en aquell moment Secretari Autonòmic de Planificació i Ordenació del Sistema, i es va presentar mitjançant l’Institut Valencià de Formació, Investigació i Qualitat de Serveis Socials (IVAFIQ).
Cal remarcar que l’European Social Network és una xarxa de defensa dels serveis socials centrats en la persona a fi de millorar la seua vida i la de les comunitats on resideixen, i al mateix temps, és una plataforma per a enfortir les sinergies entre praxi, política i investigació en matèria de Serveis Socials.
El projecte premiat feia valdre el fet que per a l’elaboració de la Llei 3/2019 de Serveis Socials es va emprar una metodologia fonamentada en la participació de la ciutadania, les professionals, agents i institucions implicades en els diversos camps dels serveis socials a fi de desenvolupar un sistema comú i compartit. En aquest procés participatiu van col·laborar més de dos mil persones, més de cent entitats socials i més de cent entitats locals, així com col·legis professionals, sindicats i universitats públiques valencianes i en particular la Universitat de València, que va participar activament en el seu desenvolupament mitjançant investigadores de la Facultat de Ciències Socials.
Un projecte de la Universitat de València i la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives guanya el Premi Europeu de Serveis Socials.
Per la seua banda, els Laboratoris de Serveis Socials van ser creats en 2017, per promoure la participació de les persones professionals, de les entitats locals i de les universitats públiques valencianes.
El premi no feia més que reforçar el gran treball fet en la cocreació de la llei 3/2019 de Serveis Socials Inclusius del nostre país, una llei que portava des del 1997 sense actualitzar-se. Una de les grans fites d’aquesta llei era la reducció de ràtios als centres d’atenció especialitzada de serveis socials, disminuint el nombre d’usuaris i augmentant el nombre de professionals. Tot açò comportava com és lògic una millor qualitat en l’atenció a les persones usuàries i millors condicions laborals per a les i els professionals. No cal dir que la patronal del sector no va veure amb bons ulls haver de perdre diners amb la reducció de «clients» i haver de contractar més personal professional.
Les persones que participaren en la discussió i elaboració de la llei ho feien amb la il·lusió que els serveis socials foren drets garantits per a la població i consolidats governés qui governés. Amb l’arribada del govern PPVox s’ha vist que els drets de la població cal lluitar-los cada dia, que mai estan garantits i malauradament s’han fet realitat els somnis de la patronal llençant per l’aire la possibilitat de l’atenció social centrada en la persona que es perseguia.
Mitjançant la llei 6/2024 de Simplificació Administrativa (tan simple que té 252 pàgines) han eliminat allò de bo que tenia la Llei de Serveis Socials Inclusius tornant al model del segle anterior amb macrorecursos que atenen moltes persones amb poc de personal, però (i ací ve el pinyol de la qüestió) amb més guanys per a les empreses privades que gestionen aquests recursos, lucrant-se a partir de les necessitats de les persones. Li diuen simplificació quan volen dir privatització.
I què té això d’important per a nosaltres com a ciutadania? Doncs que el País Valencià tindrem pitjors recursos d’atenció social dels que ja tenim. Parle de residències per a persones majors, centres d’atenció a les dones que pateixen violència masclista, atenció a persones dependents, recursos per a persones amb discapacitat…
Des dels Col·legis Professionals de Treball Social de Castelló, València i Alacant i els sindicats CCOO, UGT i Intersindical Valenciana ja han manifestat el seu rebuig al Pla Simplifica i han denunciat aquesta regressió neoliberal per diversos motius. En recolliré alguns:
- Les modificacions normatives s’han fet amb nocturnitat, perquè la retallada de drets res té a veure amb la simplificació administrativa. Han amagat la retallada de drets disfressada dintre de lleis que tracten altres temes administratius.
- S’elimina l’obligació de la prestació de serveis bàsics per banda de l’Administració pública (ja ho faran les empreses privades), i es debilita així un dels pilars bàsics de l’Estat de Benestar com són els Serveis Socials tan necessaris per a tota la població. El Decret de Tipologies que acompanyava la llei especificava clarament que la gestió pública dels centres havia de ser la forma de provisió preferent. Ara s’obri la “veda” per a grans empreses i empreses voltors en recursos com la valoració de la dependència, persones majors, en els serveis d’infància i adolescència, o en els de violència masclista.
- Es camina cap a una privatització indirecta i encoberta dels serveis públics perquè les empreses puguen fer negoci amb les persones en situació de vulnerabilitat.
- Suposarà un risc de precarització dels serveis essencials que afectarà les persones usuàries i les seues famílies.
- És un clar retrocés en els drets de les persones treballadores perquè desapareix l’obligació que aquestes tinguen contractes indefinits tal com contemplava la llei de serveis socials, precaritzant més la seua feina i mantenint la inestabilitat laboral.
- És un retrocés en els drets de les persones usuàries (totes nosaltres) perquè es camina en la direcció contrària al que assenyala l’evidència científica: augmentarà el nombre d’usuàries ateses amb els mateixos recursos, per exemple en les residències de persones majors pot haver-hi un màxim de 150 persones, encara que la llei marcava un màxim de 75 persones en l’àmbit rural o un màxim de 90 a 120 persones en localitats més grans i poblades. Més gent amb les mateixes instal·lacions. Ja no recorden el que va passar a les residències durant la covid-19? O és que no els importa?
- Es reduiran les plantilles de personal. Les ràtios passaran a ser 0,50 màxim en 2026 (50 professionals per cada 100 persones ateses) enfront de les ràtios que s’havien establert amb la llei de serveis socials que eren de 0,68 per al 2027 (68 professionals per cada 100 persones ateses). Cal recordar que el Consell de la Dependència en l’àmbit estatal recomana que en el cas d’auxiliars de residències la ràtio siga de 43 per cada 100 residents. Ara amb el govern PPVOX -que gestiona tan bé les necessitats de la població- seran 32 auxiliars per cada 100 residents.
- Els nostres recursos socials passaran a ser dels pitjors de l’estat espanyol: més sobrecarregats d’usuaris, amb pitjor qualitat assistencial, amb professionals saturades i precaritzades i pitjor finançats. Convé recordar també que el País Valencià és la tercera comunitat a l’estat espanyol en nombre de persones que han mort esperant la prestació a la qual tenen dret.
Tot açò hauria de ser també un tema important com a país perquè la ciutadania estiga assabentada i per a fer fora els governs que no miren mai per les persones sinó pel seu benefici i els dels seus amics empresaris.
