La República d’Irlanda, enfronta la llei que ha aprovat el Parlament britànic (2023) coneguda com la “llei de la reconciliació i el llegat”. La demanda, presentada al Tribunal Europeu de Drets Humans, s’oposa a aquesta llei que pretén que siguin investigats els Troubles, sobretot, els assassinats que van ocórrer fins a la signatura dels Acords de Divendres Sant (1998), quan a Irlanda del Nord els republicans irlandesos i els unionistes britànics es trobaven en ple conflicte armat.
Després de la persecució històrica perpetrada contra els irlandesos, la llei pretén amnistiar paramilitars de tots dos bàndols i militars de l’exèrcit britànic, excloent els casos condemnats o aquells que encara es troben oberts.
En resum, el bàndol irlandès percep que aquesta llei està feta a mesura del bàndol britànic, que ha gaudit de plena impunitat al llarg del conflicte, mentre que el bàndol irlandès era perseguit, enjudiciat, empresonat i abatut, sota el paraigua de protecció de la legislació i governança britànica. Cal recordar que hi va haver uns 3.500 morts i que encara hi ha uns 1200 casos sense resoldre.
Sense perdre de vista la complexa realitat que envolta la dècada dels anys 80 i 90 a Irlanda del Nord i la cruenta història que representa, cal tenir present que aquesta amnistia encoberta i revestida d’investigació de pau, potser no és més que una nova cortina de fum per desviar l’atenció.
Amb una intenció de vot del 20% pel partit conservador del govern britànic, segons les enquestes publicades, i d’un 47% pel partit laborista a l’oposició, la maquinària política s’engega i no té cap mirament: si s’han de remoure cadàvers per reunir a taula tots els seguidors de la bandera de la pàtria, es remouen cadàvers a mans plenes. La qüestió és fabricar o rememorar enemics comuns.
L’actual govern britànic està en caiguda lliure des de la presentació del pla per deportar immigrants a Ruanda, d’ençà que molts ciutadans van assistir a la insòlita imatge de les prestatgeries buides i els problemes de subministrament de productes, des que el govern britànic va fer passes enrere en la necessària política pel clima i des que la mà d’obra al Regne Unit ha esdevingut un bé escàs.
Rishi Sunak, que va ser escollit d’urgència, a més, acumula nombroses crítiques dins el seu partit, ja sigui per la seva postura altiva allunyada de la gent del carrer o per les seves declaracions contra els drets de les persones no heterosexuals. A aquesta tempesta perfecta se li suma la inflació, els efectes de la COVID que encara cuegen, i per arrodonir-ho, tot just acaba d’obrir un conflicte amb els col·lectius animalistes, arran de la imminent prohibició de vida als gossos de raça American Bully XL.
I és que és cert que una notícia s’entén millor al costat d’una l’altra. El populisme salvatge engreixa novament el mecanisme per enarborar la bandera del Regne Unit i amagar les febleses sota el drap inqüestionable. Legisla sobre una amnistia que a Irlanda del Nord agredeix els irlandesos, perquè senten que vulnera els seus drets i fereix la seva memòria. Fabrica una llei que tampoc no agrada els britànics, que la consideren innecessària, perquè consideren que no hi ha res a perdonar en el compliment de les ordres policials o militars.
Un intent brut, i massa vist, de fer renéixer l’enemic comú que tant de rèdit dona als poderosos que defensen la bandera i amaguen les gestions indecents. Més valdria que netegessin els uniformes, si creuen que estan tacats d’alguna cosa, i es dediquessin a no atiar baralles en les quals ells mai posen la carn. Que es dediquessin a respectar els drets democràtics i socials dels seus ciutadans, i com no dels irlandesos, i a respectar els drets humans i la memòria dels morts.
La reconciliació requereix un acte de restauració i d’equiparació. El llegat no pot basar-se en el càstig extrem infligit a una part i la neteja forçada per la immunitat dels actes violents i criminals de l’altra. La reconciliació requereix respecte i no ser usada com a eina per desenfocar-nos del problema intern del Regne Unit.
