Mai com, ara la qüestió nacional catalana no havia tingut una importància tan fonamental. Fou la proclamació de la República Catalana la que va determinar el triomf republicà a tot Espanya. Aquest primer gran sobressalt pot ser seguit d'altres no menys importants. El problema català és avui un poderós factor de la revolució democràtica.
En la qüestió catalana, cal distingir, però, l'evolució dialèctica per tal de saber situar-s'hi a davant degudament. Un marxista no pot considerar els problemes plantejats si no és en moviment, en transformació contínua.
La qüestió catalana té tres etapes.
En la primera fase, el problema català està monopolitzat per la gran burgesia catalana, que se'n serveix com a instrument de xantatge per arrabassar concessions al govern de Madrid. El ,poder de la Lliga, com a partit industrial català, està fonamentat en la utilització de la qüestió catalana com a clau mestra per a obrir totes les portes.
Però res no és etern. Tot canvia... L'evolució general de les forces econòmiques i el martelleig incessant de la lluita de classes fan que la qüestió catalana passi de les mans de la gran burgesia a les de la petita burgesia. És la fase actual.
La petita burgesia, empesa per l'allau popular, cerca una solució. Quina? No ho sap exactament. Els objectius no estan ben definits. Una república federal, diu, seria suficient.
Però una república federal significa un armistici entre els dos bàndols bel·ligerants, el reconeixement d'una igualtat de forces.
I, això no obstant, aquest equilibri és molt lluny d'existir. La burgesia panespanyola es troba totalment vinculada a totes les tradicions d'opressió. No pensa, ni de bon tros, a fer concessions de cap mena. Es creu avui forta i dominadora com ahir.
El projecte de Constitució que acaba d'esbossar-se com la ponència quasi oficial del govern provisional és totalment contundent. En aquest projecte, el problema de Catalunya no existeix ni per casualitat.
Pel que fa referència a la qüestió de les nacionalitats, el pla de la burgesia panespanyola no ha variat gens ni mica en els últims mesos. En la república, pensa i actua com ho feia durant la monarquia. I és que l'Estat monàrquic, Estat semifeudal, no ha experimentat cap modificació. És el mateix que ahir: -l'Estat opressor, unitari, completament reaccionari.
Mentre un Estat no estigui completament destruït mitjançant una revolució triomfant, no hi haurà possibilitat que Catalunya, Bascònia, Galícia, etc., frueixin de llibertat com pleta. L'Estat semifeudal lluitarà contra Catalunya de la mateixa manera que en altres temps va voler impedir l'alliberament dels Països Baixos, de Portugal, d'Amèrica, del Peloponès, de Cuba.
L'etapa actual de la revolució nacional es caracteritza per un període de negociacions entre la petita burgesia catalana i la gran burgesia espanyola. Mentre tenen lloc aquestes negociacions, la burgesia panespanyola es prepara per a obtenir la part del lleó. No està disposada a fer cap concessió. Quan aquestes negociacions hagin fracassat, quan l'intent de resoldre el problema català a través d'unes Constituents s'hagi dissipat, llavors entrarem en la tercera i última etapa de la revolució nacional. La classe obrera farà seu aquest problema en la seva totalitat i anirà a resoldre'l d'una manera revolucionària. Trencarà brutalment la falsa unitat ibèrica, esberlant així el poder de l'Estat.
Nosaltres no podem fer la defensa de la separació de Catalunya col·locats en un angle exclusivament catalanista. Al mateix temps que la separació de Catalunya, volem la de Bascònia, la de Galícia, d'Aragó, de Castella, etc.
L'alliberament dels pobles ha de ser general, i és gràcies a aquesta desarticulació completa d'Espanya que l'Estat semi-feudal que ens oprimeix morirà. Llavors, i només llavors, és quan es podrà fer la veritable Unió Ibèrica de Repúbliques Socialistes.
Impulsarem la revolució per a entrar ràpidament en aquesta tercera etapa, que serà la decisiva.
Els obrers donaran la llibertat a Catalunya i a les altres nacionalitats.
Siguem el gran moviment alliberador.
