Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Ull viu, polítics

Article de Lluís M. Xirinacs publicat al diari AVUI el 15 de setembre de 1977, a la secció "Al servei d'aquest poble"

28/06/2023 El fil roig

Anem venuts! Qui mou els nostres fils? Per què ara una campanya de desprestigi sobre el passat del president? Per què ara, una vegada més, la filtració a l'agència Cifra de documents secrets de la negociació per al restabliment provisional de la Generalitat? Es veu que tot és permès: la traveta, el cop baix, la maledicència, la calúmnia, la antiinformació. El poble poble, crèdul i babau, no sap per on va. Estan passant coses intolerables, però no en sabem les causes ni els autors. Tothom treballa amb coartades perfectes.

Això de la política requereix tota una tècnica depurada. La mateixa informació és un arma i, per consegüent, està controladíssima. No corre informació autèntica. Circula desinformació útil políticament. Les grans fàbriques d'opinió pública treballen segons les lleis establertes en un famós petit llibret escrit per Stalin, de Gramàtica Política: les paraules i les frases no valen pel que signifiquen, sinó per la influència política que procuren. William James deia que si en un país afusellessin tothom que digués que el Sol és lluminós, al cap d'uns quants anys, el Sol seria fosc. William Borroughs ha formulat els principis científics d'aquesta nova gramàtica: igual com un virus, que és informació genètica i pot trastocar tot un edifici cel·lular, així també una petita seqüència informativa, una frase intercalada oportunament, llançada a l'opinió pública, pot trastocar tot l'edifici social. Borroughs, d'això, en diu «revolució electrònica». Per aquest camí s'aconsegueix, per exemple, que milions de votants eligeixin llur major enemic polític. S'ha aprofundit molt en el control de psicologia de masses.

«Lluís, no t'hi fiquis. En política s'hi ha d'entendre». Però el poble català sap el que vol. (Encara crec en la democràcia). Ho digué diumenge passat. Vol la Generalitat ara. No vol tàctiques dilatòries, són ara massa perilloses. Anà a les eleccions, malgrat que afavorien Suàrez, i les girà a favor del poble. Vol la Generalitat ara, malgrat afavoreixi Suàrez, i la girarà a favor del poble. Així hem anat sortint de la dictadura i així continuarem sortint.

«De les espases farem arades». El poble ho imposa als polítics. La praxi determina la política.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid