El balanç és positiu. Evidentment no hem arribat a tot el que hem volgut, però hem aconseguit -i estem aconseguint- molts dels objectius que ens vam exigir quan es va fundar La Forja.
Aquests objectius són organitzar els joves independentistes d’esquerres per una causa revolucionària com és l’alliberament nacional, però fer-ho lluny de les dinàmiques dels partits institucionals i amb una voluntat d’aglutinar forces. Vam néixer amb voluntat de fugir del sectarisme i hem estat capaços d’entendre’ns amb gent molt diferent quan hem tingut objectius en comú. També hem estat capaços de tractar tot tipus de debats, quan vam néixer pensàvem que si alguna cosa no ens podíem permetre si volíem guanyar era ignorar tot de temes que incomodaven. Creiem que som una eina molt vàlida per tenir un independentisme d’esquerres capaç de guanyar i uns joves que siguin punta de llança.
El Consell de la República és una eina imprescindible per la lluita independentista perquè està lluny de la repressió espanyola, però difícilment pot donar els seus fruits si hi ha gran part de l’independentisme que no hi veu la utilitat.
Els milers d’independentistes reprimits, alguns d’aquests militants nostres, s’ho van jugar tot per una causa molt noble i és un error que els partits institucionals no els donin ple suport. No són tant mediàtics i potser no passa factura electoralment a curt termini, però sense una acció antirepressiva contundent i unitària és més complicat que en el dia de demà els joves catalans estiguin disposats a jugar-s’hi la llibertat. No podem prescindir de la solidaritat, només ens tenim a nosaltres mateixos. Si volem derrotar l’Estat espanyol, hem de confiar que al costat nostre hi ha centenars de milers de persones disposades a tot. Els partits polítics tenen tot el dret a canviar d’estratègia però no a abandonar-nos i, encara menys, a reprimir-nos per fer el que demanava el context. La repressió contra independentistes hauria d’haver estat una línia vermella per a qualsevol partit, és intolerable.
Estem en un context de guerra de posicions, és hora de fer-nos forts a diferents fronts. No estem al 2017 i hi ha menys moviment (o és menys visible), però tenim clar que hi ha molta feina a fer. Nosaltres ens centrarem en fer madurar la campanya “Anar-hi”, una campanya que vol socialitzar els mètodes i les possibilitats de la resistència civil no violenta. Creiem que el poble català té molt marge de millora en les tècniques de resistència civil, i sobretot cal que ho aprenguem a fer més enllà de l’agenda dels partits.
També ens centrarem en seguir enfortint el front sindical, cal que els treballadors estiguem organitzats en massa per quan hi hagi un altre embat, nosaltres apostem especialment per la Intersindical-CSC. Si podem aturar l’economia quan sigui l’hora, tindrem molta més força.
Al mateix temps seguirem tractant la consciència lingüística, el front institucional, la lluita ecologista o el moviment feminista.
Sí, els joves hi serem com hi hem estat sempre, però no som aliens al moment pel que passa al país. Serem joves i grans que reprendrem la mobilització massiva quan sigui possible. I, mentrestant, seguirem treballant per fer-nos forts. Per suposat, La Forja serem els primers en buscar la coordinació dels joves de diferents àmbits, ideologies i sensibilitats per posar-nos a la primera línia.
Sí, el Congrés ha de servir per reflexionar i treure conclusions sobre com podem ser una ajuda pel poble català en aquests moments de crisi. Sobretot, volem ser capaços de transformar la desgràcia a la que ens condemnen en ràbia transformadora, volem ser energia organitzada per canviar-ho absolutament tot. Som il·lusió per fer un món millor, més just, sostenible i lliure. Però també som ràbia i energia per acabar amb els privilegis d’Endesa, Florentino o Isidre Fainé, que ens porten cada vegada més a la misèria i a la destrucció.
