Simó Llauneta era fill d’una família nombrosa, humil i camperola de la Selva de Mar, però va passar part de la seva vida al Rosselló. El carrer on convisqué amb la seva dona Teresa a Avinyonet de Puigventós porta el seu nom des de 1969.
A causa del seu activisme independentista va haver de fugir i es va refugiar a Perpinyà, on es vinculà amb Francis Ayrol i altres intel·lectuals de l’època. Precisament a Perpinyà el 1927 va muntar una botiga de queviures amb Daniel Cardona, molt a prop del mercat central, que a banda de la venda de queviures feia la funció i d’enllaç per als contactes o militant perseguits que passaven l’Albera.
Més endavant va residir a Tolosa de Llenguadoc i anys a Besiers, des d’on encapçalà el nucli de seguidors de Daniel Cardona, que prenia el nom legal de l’oficina de l’Estat Català clandestí de Casal Català de Besiers.
El 1930 tornà a la Catalunya Sud.
Va pertànyer a la maçoneria, com molts republicans i independentistes catalans del segle XX. En aquest sentit, està documentat el seu ingrés a la lògia “Themis” l’agost de 1932.
Formà part dels cos de redactors de la publicació dirigida per Daniel Cardona, Rafael Dalmau i Joan Garau-Guart Nosaltres Sols!, junt amb J. Sariol-Bodú, E. López-Negrín, Lluís Panyella, Josep Bosc, Juli Soler i “F.A. Schmid”
Participà en nombrosos mítings d’Estat Català durant els primers anys de la República, amb acompanyants com Josep Garcia, Jaume Compte, Francesc Muntanya, Ramon Jové o Domènec Ramon. En un míting a Olot el 23 de juny de 1931, Llauneta resultà ferit en un enfrontament amb lerrouxistes que feriren de gravetat Jaume Compte. Llauneta i Daniel Lòpez van defensar Compte en l’enfrontament disparant trets a l’aire. El detonant de l’enfrontament amb els lerrouxistes van ser les manifestacions de Llauneta com orador, que afirmà amb rotunditat “La independència de Catalunya, volem!”
En un míting d’Estat Català al Palau de Projeccions de Montjuïc l’abril de 1932, en què també participava Jaume Compte, el parlament de Llauneta va ser interromput per guàrdies d’assalt que exigien que es retirés la bandera estelada que presidia l’acte, que va ser suspès per la força en negar-se a retirar-la i que acabà amb detencions i lesionats.
El novembre de 1933 vas ser absolt d’una acusació judicial per un article considerat injuriós contra les autoritats.
El 1933 va ingressar a ERC. Ben aviat es convertí en Secretari del Conseller de Treball de la Generalitat, Martí Barrera. En aquest sentit, va realitzar gestions de negociació com la de la vaga de Radiadors Roca el març de 1936 o la vaga general mercantil a Lleida el juny d’aquell mateix any. Barrera afirmà que mantenia Llauneta com a mà dreta sobretot per a les seves habilitats en la correcció dels textos i escrits i per les seves aptitud en les intervencions públiques.
Esdevingué professor de llengua francesa. A Perpinyà col·laborà en la revista bilingüe L’Évail Catalan i amb el periòdic nacionalista Som, i escriví per a publicacions de la diaspora com Nova Catalunya de Montevideo i Mirador.
El 1959 publicà Vides ignorades i fou premiat als Jocs Florals de Perpinyà pel llibre Rosselló enllà, que roman inèdit. El 1962 publicà Esplais d’un desvagat.
El 1947 va ser detingut per la policia espanyola en ser descoberta la impremta que confeccionava el periòdic clandestí Ara.
