Deutor d’una àmplia i reeixida investigació de l’historiador reusenc Xavier Ferré, el volum reconstrueix la intra-història del “Grup de Treball Polític” que fou Germania Socialista. N’explica la interrelació entre la teoria i la pràctica, en situa circumstàncies, n’analitza documents i recorre a entrevistes amb antics militants. de la formació Mira de situar-ne contradiccions i punts de vista antagònics. I és que els fets sense contextualització no s’entenen: cal interpretar-los i dotar-los de sentit des de la perspicàcia analítica que els il·lumina i els fa entenedors.
Temps de Germania és una monografia dedicada a analitzar l’emergència del sobiranisme polític al País Valencià: hi trobarem, és clar, Nosaltres, els valencians. Però fonamentalment hi apareix detallada i contextualitzada la concepció política del País Valencià i, en conseqüència, també s’hi situen algunes reflexions de Josep Vicent Marqués com País perplex i Ecologisme i lluita de classes.
Hi ha diversos tels de ceba a Temps de Germania Socialista. Es tracta d’un ‘temps’, referent posterior del moviment sobiranista valencià, i exponent, en part, de la vida intel·lectual i política vinculada a l’esquerra valenciana no satel·litzada. Un temps cultural, d’altra banda, vinculat als moviments socials alternatius. Així, s’hi especifica una de les accions més espectaculars del Grup –l’abocament d’herbicida al camp de golf d’El Saler– i s’hi analitza el posicionament agermanat al voltant de la qüestió agrària, un objecte d’anàlisi gairebé tractat simultàniament per disciplines socials universitàries als anys setanta. El document en qüestió fou una altra aportació molt destacada en la conjuntura en què fou realitzat. També hi apareixen reflectides contradiccions entre ideologia i pràctica de la vida quotidiana, una faceta, però, no estrictament reservada a Germania Socialista.
El treball que ens ocupa és útil per a situar moments de l’emergència política i social sota el postfranquisme: des de la incidència de la situació revolucionària entorn del ‘1968’, el debat de les vies de pràctica socialista, la funció social d’alguns intel·lectuals en el marc de la contracultura fins a la projecció del debat entorn de la comarcalització del País Valencià. L’autor hi ubica, a mode de cercles concèntrics, contextos que relacionen posicionaments ideològics al si de nuclis valencianistes i marxistes. Emmarca canvis d’estructura social i econòmica esdevinguts a partir dels anys seixanta i catalitzats a començaments dels anys setanta dels quals Germania –segons l’enfocament de Temps de Germania Socialista– no en restà exclosa: en fou una certa conseqüència. Per aquest motiu la recerca dedica un espai a sintetitzar el pas de l’agro-mercantilisme a la industrialització, i situa, alhora, l’estratègia obrerista a seguir pel Grup de Treball Polític agermanat. No debades, el debat entorn de la proletarització hi és ben recollit, i oportunament “seguit” a través de fragments d’història de vida dels protagonistes. Precisament, la recuperació de fonts orals a les quals ha pogut accedir Ferré –en ocasions, sense fortuna per desig d’alguns informants agermanats)– és una aportació de pes de la monografia. Tot plegat dugué Germania Socialista al frustrat projecte confederat peninsular del Movimiento de Liberación Comunista, del qual l’homòleg valencià Moviment d’Alliberament Comunista fou integrat ben majoritàriament per militants que havien estat agermanats.
Ara bé, la reflexió agermanada més destacada fou la concepció nacional valenciana. El text “Per què com a marxistes som valencianistes?”, embrió programàtic de Germania feliçment recuperat per Ferré després de reiterats intents de localització, esdevé clau per a comprendre la posterior redacció del document-marc dels agermanats pel que fa a la relació entre marxisme i qüestió nacional (1972). De fet, tots dos textos constituïren el guiatge ideològic i estratègic de Germania Socialista. La contextualització d’ambdues reflexions –elaborades des d’un marxisme propi– esdevé, al meu juí, una aportació cabdal de l’assaig: explica el perquè de l’enfocament antitètic de la ‘qüestió nacional’ valenciana entre el Partido Comunista de España a València i l’organització agermanada. I situa les concepcions contraposades entre organitzacions d’esquerra revolucionària peninsular i els agermanats en la conjuntura del procés d’unificació en què es veié immergit Germania Socialista. Un debat, el de la consideració del País Valencià com a subjecte política, que arriba, en fi, fins als nostres dies. I la coalició Compromís –el recent congrés del Bloc Nacionalista Valencià– n’és –quant a contradiccions internes– una destacada capsa de ressonància.
Esdevé aportació cabdal també perquè el posicionament nacional agermanat explica, des d’un marxisme valencianista, el fet que Germania fou, potser, l’única organització política que se solidaritzà activament davant el tancament governatiu espanyol de la revista Gorg esdevingut el 1972. D’aquesta presa de posició, l’estudi en dona comprovació empírica.
Temps de Germania és un llibre del tot útil (i diria que necessari) per a comprendre la lògica interna d’una organització política que, com a filla d’un temps ideològic, cultural, es trobà immergida en la doble identitat, de classe (obrerisme) i nacional. Una organització, al remat, que avançava quina era -és- la contradicció principal en un context d’opressió nacional. Germania, en conseqüència, anuncia qüestions bàsiques del futur debat nacional (valencià), que gens tenen a veure amb opcions que, fins a cert punt, n’han mirat d’instrumentalitzar la trajectòria. Precisament Ferré aclareix la poca relació entre posicionaments com el de l’anomenada ‘tercera via’ i l’opció d’alliberament nacional agermanat.
L’acurada investigació assenyala nuclis teòrics i pràctics significatius definits per Germania Socialista que a hores d’ara encara constitueixen un referent del sobiranisme polític del País Valencià en la lluita d’un País, encara sense ‘fer’. Llegiu, doncs, Temps de Germania Socialista.
