Sens dubte, Martín Villa és un home de recursos. I d'idees peregrines. Posseïdor, en fi, d'una gamma de qualitats que van des d'imitar Charlie Rivel enmig d'un Ple del Congrés -va retocar-s'hi ostensiblement l'americana i els pantalons a tall de clown per desviar l'atenció de "Sus Señorias" sobre l'afer Blanca fins a la creació d'un batalló de policies. "Batallón Azul", la missió especifica del qual consistirà a efectuar un treball diguem-ne de relacions públiques: fer petar la xerrada amb els ciutadans, prendre-hi amistosa- ment alguna copa, oferir-los ajut en cas de patir dificultats...
Una mena de pare pedaç en versió martinvillesca, vaja! Que tot sigui a fi de bé, però. Car mentre s'acaba de posar a punt aquesta suposada panacea, els provoca- dors de torn continuen vivint al seu grat, l'espiral de violència afegeix noves corbes a la molla de la desestabilització i dels veritables autors dels diversos atemptats criminals portats a cap darrerament en sabem tant ara com quan es perpetraren. ¿Quina una en barrina, el ministre de l'Interior? ¿Establir una nova imatge de les forces d'ordre públic que dissimuli, si més no passatgerament. la incompetència que mostra en les funcions pròpies del càrrec7 ¿Manifestar-se com a inspirador d'un canvi per tal de distreure l'opinió pública de la responsabilitat que l'afecta arran de les diverses i desafortunades actuacions de la força antiavalot7 ¿Amagar el cap so- ta l'ala perquè el temps s'encarregui de sepultar en el silenci les conseqüències funestes de les ràtzies feixistes? ¿Esgotar totes les possibilitats que ofereix el lloc en un intent de conservar-lo tossudament peti qui peti? D'un home de consciència repressiva, de clara trajectòria franquista, se'n pot esperar qualsevol cosa fora que maldi per una llibertat autèntica. N'hem vistes tots de massa grosses. perquè ara s'intenti novament d'aixecar-nos la camisa. la dreta de l'ahir no és la democràcia de l'avui. Ni ho pot ser. ¿Qui ens en garanteix la integritat?
Ara bé, quant al "Batallón Azul", en principi ni la policia hauria de donar una imat- ge aliena i parcial del cos ni el poble hau- ria de veure manipulada i ajornada la con- cessió de les reivindicacions que demana a causa d'unes provatures potser massa originals. És qüestió de praxi, només, que no de suposicions. la policia, com a tal, és prou capaç de donar la seva imatge sense preceptors ni intercessors de cap mena. Per ella mateixa. Té capacitat de sobres, si vol, per a comprendre i posar- se a to amb les circumstàncies que origi- na la situació actual. Més ben dit, ho ha de fer. D'altra banda. el poble també és prou capaç de rebre, analitzar i pronunciar-se sobre aquesta i111atge, tal com li serà donada per la policia. Sense necessitat de redemptors. Per tant, si la funció d'en Martín Villa és qüestionada -àdhuc ho és des de les esferes del govern- que no cerqui caps d'estopa a fi de pal·liar el seu fracàs.
I aquí no hi valen pegats, car el poble ja s'ha valgut per si sol dotzenes de vegades. No li ha calgut el concurs de cap força repressiva perquè reeixís en el civisme. la Diada de 1'11 de setembre n'és una prova concloent. Així mateix, quan vera- ment ha convingut, per exemple en aquests luctuosos fets darrers. el poble ha respost ràpidament a la crida de la policia en demanda d'informació. Dues virtuts que no hauria inhibit tant de temps si no hagués estat tan hipòcritament ignorat i tan descaradament escanyat. I és que de bastó. senyors. ni els rucs no en volen. De totes maneres. si el govern tracta de recuperar la seva confiança mitjançant la creació i posterior actuació del "Batallón Azul". potser valdria més que expliqués des de bon començament per quins motius l'ha perduda. Segurament que hi guanyaríem temps i feina tots plegats. I fins podríem arribar a la conclusió que es vol una policia del poble i per al poble, no una policia del poble per a les classes privilegiades. Que de policies de despatx, les casernes en són buides. ¿O no, senyor Martín Villa?
