La societat murciana deu estar partida en dos bàndols contradictoris. D'una banda, «a Múrcia capital, es va intentar aconseguir un local perquè parlés Xirinacs i no es va aconseguir; es va intentar tot: locals religiosos, professionals, universitaris... res no va ser possible. Hi ha encara, pel que sembla, alguna cosa de vet a Xirinacs. Per què?». Així parlava el diari «Línea» l'endemà.
Els amos de locals no van voler que es parlés de presos. Malgrat tot, al poble veí d'Algezares, tot va ser possible.
Hi va haver un gran ple. La gent es va mostrar molt interessada. Intuïen que els maleïts presos socials surten sempre de les capes més oprimides i marginades de la societat. Marcelino Camacho, el mateix dia, va tenir locals a Múrcia i a Cartagena. Els treballadors de «Línea», fet de l'antiga cadena del Moviment, en trànsit de desaparició li van demanar, a la tarda, que interpel·lés al Govern per saber quina política vol seguir en aquest assumpte. Al matí, el director em demanava a mi el mateix. Em va dir: «Ja he vist que per ser vostè independent, col·loca al Senat el que li demana la gent». Tant de bo fos veritat tanta bellesa!
El president de l'Associació de Veïns d'Algezares, juntament amb altres representants de la Federació Murciana d'Associacions de Veïns va estrènyer encara més fort. Va demanar oposició a la Llei d'Eleccions Municipals per la forma de les llistes, per la llei Hondt, per la forma d'elecció d'alcaldes, etcètera. Va demanar una llei de règim local en on es reconegués a les associacions de veïns el dret i saber de controlar la gestió municipal. I a més va dir que en la Constitució, on es troben reconegudes les sindicals han de quedar, en justícia, també reconegudes les associacions de veïns. «Estem cansats –va dir– que se'ns fiquin en el mateix calaix de sastre d'una associació d'ocellaires o de filatèlics.»
Caram amb els murcians!
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
