Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
No als Països Catalans

Article de Lluís M. Xirinacs publicat al diari AVUI el 17/10/1978, a la secció "Al servei d'aquest poble"

28/04/2021 El fil roig
Lluís M. Xirinacs: defensor de la unitat i pervivència dels Països Catalans Lluís M. Xirinacs: defensor de la unitat i pervivència dels Països Catalans
Fa escruixir veure la distància política que hi ha entre els dies de les eleccions i ara. Encara el setembre del 1977, quan es clausurà l'àmbit d'ordenació del territori del Congrés de Cultura Catalana, a Tortosa, els polítics, sortits de les urnes, s'avenien a parlar sense miraments dels Països Catalans. Els grans líders a Tortosa, ben agermanats, encengueren la flama dels Països Catalans en els terrenys cedits per l'ajuntament per a fer el Casal dels Països Catalans. Hi plantaren palmeres i hi pronunciaren discursos.

Ara no. Ha vingut la indecisió. Només se'n parla quan no hi ha més remei, quan es fa el ridícul si no se'n parla. Abans, sota l'alè del voler profund del poble, les coses catalanes es planificaren per als tres Països: el diari AVUI, la Gran Enciclopèdia Catalana, la Universitat d'Estiu, el Congrés de Cultura Catalana. Ara ni tan sols en els debats constitucionals no ha existit cap mena de política unitària de Països Catalans per a defensar-los contra la prohibició de federació de territoris autònoms. Empaitats per l'opinió pública, algun diputat per ací i algun senador per allà, han defensat una tímida possibilitat de relació cultural i prou.

Mentrestant, per damunt, en el terreny dels grans negocis, es fa la primera autopista de l'Estat al llarg de l'eix que vertebra els Països Catalans. A l'hora de fer una refineria de petroli es construeix a Tarragona i no a Barcelona, tot pensant que és més a prop del centre de gravetat econòmic dels Països Catalans. La mateixa cosa caldria dir de la siderúrgica col·locada a Sagunt. Sembla com si per aproximació ens anéssim acostant a la capital natural: Tortosa.

I, per avall, en el terreny popular, veiem com en la Diada Nacional a Catalunya creix la convocatòria al Fossar de les Moreres, on parlen representants dels Països Catalans. Però on esclatà la voluntat popular en aquest sentit fou a València. L’eufòria, l’entusiasme fou per a la plaça de bous. Tot i que l’entrada costava cent pessetes. Mai no vist. Les altres concentracions foren indecises. Tant, que els comentaristes polítics exigien al Consell General de València un canvi de línia.

Encara no hi ha patronat per al Casal dels Països Catalans de Tortosa. És tot un símbol. El poble vol els Països Catalans. Els grans polítics, votats pel poble, ara no els volen. Ni aliancistes, ni ucedistes, ni socialistes, ni comunistes. Volen un Principat autònom amb la categoria de nacionalitat, un País Valencià i unes Illes autònoms amb la categoria de regions. Un de primera i els altres dos de segons. I tots tres ben separats, controlats directament des de Madrid, sense cap entesa política entre ells.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina

Valora
Rànquings
  1. Ha mort Carme Turró, activista independentista de la Garrotxa
  2. Acte de record a Carme Turró i Juncà: un comiat ple d’emoció i reconeixement
  3. La Presidenta de Mèxic acusa al rei d'Espanya de promoure una campanya racista contra el President anterior AMLO
  4. De llibertat, igualtat i pastisseria.
  5. 'El Inhumano' de 'La infiltrada', assenyalat per tortures a Via Laietana i a Gipuzkoa
  6. Incidències a les votacions de les famílies per triar la llengua base
  7. Noves accions en la unitat de lluita per aturar l’urbanisme amb risc d’inundabilitat
  8. La CUP denuncia l'especulació urbanístic associada a l'esquí en plena emergència climàtica
  9. El 40% dels estafats per la moneda promoguda per Javier Milei són de l'Estat espanyol
  10. La "jiberització" de la classe mitjana (A propòsit del cas de la Casa Orsola)
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid