Va néixer a Barcelona el 1918. Fou un expert en plàstics i enginyer químic (havia estudiat la carrera a l’Institut Químic de Sarrià), i militant del Front Nacional de Catalunya (FNC).
A partir de novembre de 1942, va ser captat a Barcelona per un prestigiós agent del servei britànic Military Intelligence -5 MI-5, començant els seus serveis facilitant informació de caràcter tècnic i de disposició de tropes de l’Eix, mitjançant mètodes de la tinta secreta i de la microfotografia, la seva cobertura d’esser el directiu d’una fabrica anglesa, justificava els seus viatges a l’estranger.
Jaume Ribas, en contacte constant amb Carles Pi i Sunyer, president del Consell Nacional Català que residia a Londres, després de l’ocupació alemanya de França, farà feina propagant els ideals del FNC i del Consell Nacional de Catalunya, i degut als assidus contactes amb aquesta família, acabarà ennuviant-se amb la filla de l’antic alcalde de Barcelona, Carolina, amb qui s’acabaria casant.
Ribas feia de correu del CNC amb el FNC, duent cartes de Joan Cornudella i propaganda clandestina i viceversa. La primera missiva va ser de maig de 1943 on Pi i Sunyer explica la seva visió de la política a seguir. El FNC havia encarregat a Pi, un document per a fer-lo públic; Ribas va portar el text i FNC va imprimir-lo a les Gràfiques Aleu de Barcelona, clandestinament, amb un tiratge de deu mil exemplars i datat a Londres, setembre de 1943, amb el títol de “Primeres paraules”. En aquest text el president del Consell Nacional de Catalunya, Pi i Sunyer, exposava: “La raó de Catalunya, el que els catalans sentien i defensaven, són els mateixos principis de dignitat humana que es debaten també en la guerra actual, i els que guanyaran en definitiva”.
Ribas també va connectar amb ERC i va dur una carta signada pel Comitè Executiu d’aquest partit (Esteller, Pau Ris, Miquel Ferrer Vilchez, Josep Beltri) a Londres.
Ribas va fer serveis d’espionatge a favor dels aliats, passant informació sobre les Illes Balears (servei fet per el també militant del FNC Manuel Cruells), envià documents robats pels serveis secrets polonesos amb qui el FNC tenia relació, sobre industries de guerra alemanyes.
Feu arribar a les autoritats britàniques els planells dels ports de Rotterdam, Anvers i Hamburg, documents que havien travessat mitja Europa ocupada i que els anglesos esperaven amb delit per poder precisar els seus bombardejos. Informarà també dels moviments de les forces militars de l’Eix al Pirineu i al nord d’Àfrica.
Passarà també llistats del moviment portuari a Barcelona, fotografies i planells dels dipòsits de CAMPSA.
Farà arribar informació que recollien els exiliats enquadrats a l’organització Todt, que treballaven esclavitzats pels nazis construint les defenses del Mur de l’Atlàntic , que arribaven via Perpinyà i d’allà cap a Londres.
Lluís Sabaté Rosignol “Hector” i Enric Pagès Montagut nacionalitzat cubà, els dos membres del FNC, seran qui connectaran amb Ribas, per tal de passar-l’hi la informació.
Les activitats de Jaume Ribas van ser detectades per la policia espanyola i veient-se seguit va emprendre el camí de La Jonquera; desorientant els policies que el seguien, agafa un tren que el porta a Barcelona. De la ciutat comtal marxarà cap Madrid agafant un avió cap Anglaterra, escapant-se pels pels dels seus perseguidors a l’últim moment.
Arran de la detecció i fugida de Jaume Ribas, la policia espanyola identificà els principals dirigents del FNC. El mes de novembre descarregà tot el pes de la repressió, essent detinguts Joan Cornudella Barberà, Manuel Cruells...i una cinquantena més de militats de l’organització. Acusats tots ells d’haver creat una organització que prestava serveis d’espionatge a favor d’una potència bel·ligerant, que no s’especificava, i d’haver constituït un organisme anomenat FNC. Aquest episodi provocà la ruptura entre els serveis britànics i el FNC.
Ribas però, una vegada salvat a Anglaterra, contactarà altre cop amb el FNC via Jaume Cornudella a Perpinyà,
A traves de “Lipstick” en Pi i Sunyer enviarà notificacions als caps dels serveis britànics, per que fessin gestions diplomàtiques a favor dels empresonats per evitar condemnes a mort en els Consells de Guerra que es celebraren contra els militants del FNC. Això i que la guerra prenia un caire negatiu pels nazis, va aconseguir el seu objectiu.
Més tard el matrimoni Ribas-Pi van anar viure als Estats Units, on mai els van donar el permís de residència, probablement perquè el cap directe de Ribas, als serveis britànics era Kim Philby, que era un doble agent al servei dels soviètics i això els feia desconfiar.
Van traslladar-se a Mèxic, on el matrimoni es va divorciar, i Ribas morí el 1995
