Nascut el 21 de maig de 1900 a Barcelona, aviat es va traslladar a Mar del Plata (Argentina), on va passar set anys de la seva infantesa.
De nou a Barcelona, va ingressar a la Joventut Nacionalista de la Lliga.
El 1922 es va desplaçar a París fugint de la policia. Allà va obrir una rellotgeria que va esdevenir punt de trobada de catalanistes, situada al número 120 del bulevard Haussmann.
Va ser el delegat a França de la Unió Catalanista, a més de ser el representant de Nosaltres Sols! i Estat Català a París.
El 1923 va ser un dels fundadors del Casal Català de Paris, que tenia l’adreça al soterrani del Café du Rocher, al bulevard Saint-Germain, i que va arribar a presidir des de finals de la dècada dels cinquanta fins a l’any 1962.
Durant la Segona Guerra Mundial va intentar crear una Legió Catalana de voluntaris que lluités al costat dels aliats, idea compartida amb Daniel Cardona i altres polítics de l’exili.
Va participar activament en les converses prèvies per a tal d’unificar l’independentisme. Després de moltes reunions a casa seva —al número 39 del carrer Marois, de París—, s’hi arribà a signar l’acord, el 4 de maig de 1940, de constituir l’«Organització», que més tard esdevindria el Front Nacional de Catalunya.
Massot va ser el contacte de l’FNC amb el DeuxièmeBureau, el servei d’informació de l’exèrcit francès.
Va representar Estat Català en la instància «Treva Catalana», en la qual també participaren la CNT, el Moviment Socialista de Catalunya, el POUM i un observador del Consell Nacional Català, del qual Massot també va ser conseller.
L’estiu de 1955 va enviar un telegrama de denúncia de l’opressió que patia Catalunya a l’Assemblée des Nations Captives, i va ser també l’encarregat de publicar, juntament amb Lluís Esteve, el butlletí d’Estat Català que s’edità a Avinyó, de títol homònim, i del qual van arribar a sortir 47 números entre 1955 i 1959. Les seves col·laboracions anaven signades amb el sobrenom «Indòmit».
L’any 1956 es reunia amb Batista i Roca a Cambridge amb la finalitat d’activar encara més el Consell Nacional Català.
Dos anys més tard va col·laborar en la campanya per demanar el Premi Nobel de la Pau per a Pau Casals, i reivindicà, juntament amb Josep Maria Batista i Roca, el reconeixement de les llibertats de Catalunya davant la UNESCO,mentre paral·lelament aconseguia que l’expresident veneçolà Rómulo Gallegos i altres personalitats del país sud-americà es manifestessin a favor de la llengua catalana.
Massot va mantenir una intensa correspondència amb diversos sectors i personalitats del catalanisme.
El 1961 va cuidar-se que les «Consignes al resistent» que havien estat publicades a Córdoba (Argentina), al butlletí Al servei de la Resistència Catalana, entressin a l’interior del Principat.
L’11 de novembre de 1988 va morir a l’Isle-Adam, a la rodalia de la capital francesa.
