Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Tancament d'empreses

Article de Lluís Maria Xirinacs publicat al diari Mundo Diario, a la secció "Diario de un senador", el 15/11/1977. Article traduït i digitalitzat pel Centre d'Estudis Joan Bardina

06/04/2020 El fil roig
En els anys cinquanta, Alemanya va complir l'obligació capitalista de concentrar empreses. Li va costar el seu. França va complir amb idèntica obligació en els anys seixanta. També li va costar. És natural que en els anys setanta ens toqui a nosaltres. I que ens costi el nostre.

No és que totes les empreses petites hagin de desaparèixer. Moltes segueixen sent necessàries. Hi ha sectors en els quals la petita empresa és indispensable i encara es troba en creixement. Però, en general, i especialment a Catalunya, hi ha un minifundi empresarial desolador. Va ser possible a l'empara del proteccionisme de l'Estat espanyol franquista, aïllat dels forts vents de la competència internacional, encasellat en un capitalisme feudalitzant. Aquests petits empresaris catalans, amb les seves corresponents banques catalanes, van engreixar-se a recer dels privilegis franquistes. Que no s'oblidin i que no es queixin si ara s'acaben les vaques grasses: Cal posar el país en marxa en el conjunt internacional; cal adaptar-se; cal despertar.

Només vull avisar que s'estan tancant empreses que no perden i empreses que perden, però tenen feina. L'Estat, quan tanquen, les ajuda. Els paga indemnitzacions i paga l'atur obrer que genera el tancament. Amb la qual cosa ajuda al tancament en lloc d'ajudar a les empreses en dificultats.

L'ideal seria que les empreses en dificultats toleressin el control obrer durant sis mesos, per exemple, per demostrar si és rendible o no. Que els obrers poguessin participar en l'administració i operacions mercantils. Si fos necessària la reducció de plantilla es tractaria que afectés al menor nombre possible d’obrers. A l'Estat li sortiria molt més barat pagar una setmana i l'empresa una altra, alternativament, els salaris dels obrers.

I si el control obrer de l'empresa en dificultats semblés una solució massa avançada es podria nomenar un interventor econòmic per via administrativa o judicial.

Perquè a l'empara de les crisis, molts desaprensius estan especulant amb l'empresa, com si fos una cosa només seva, amb la complicitat de l'administració.

 

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina

 

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid