Les societats modernes disposen d'un cos especialitzat d'homes de carrera que en fan responsables de la defensa de tots plegats. La resta dels homes són entrenats durant un any de servei militar per a ésser cridats només en casos extrems i sempre a les ordres dels professionals de la milícia.
Avui és el dia de la commemoració de les forces armades. És una feta nova. Es vol interessar la població en els temes militars i escurçar distàncies entre poble i cossos armats.
Tots els Estats moderns tenen orígens bèl·lics i les nacions enjovades a Estats per la força de les armes són abundants. Les relacions entre llurs ciutadans i els militars que defensen la integritat de l'Estat es fan difícils. L'Estat vol fer oblidar els orígens i vol normalitzar la situació de fet.
Hi ha un Estat modern que és, en certa manera, excepció: l'Índia. És veritat que la seva independència política actual es manté, entre altres coses, perquè disposa d'un exèrcit modern i ben equipat. Però aquesta independència política fou conquerida meravellosament sense exèrcit de cap mena.
El mahatma Gandhi fou el primer gran investigador de la tècnica i de l'esperit necessari per a endegar la defensa civil d'un país. I de quin país! No fou certament un estil de lluita testimonial idealista, minoritària. Gandhi mobilitzà i organitzà centenars de milions d'indis i aconseguí, no solament defensar el país, sinó alliberar-lo del control colonial anglès.
Caldria que tots plegats, juntament amb els militars amb autèntica vocació de defensors del país, investiguéssim i experimentéssim en aquests nous camins de la defensa civil, defensa del futur, i que anés minvant l'onerós tribut a les armes.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
