Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L'encert oportú i la comprovació dialèctica
03/04/2020 Guillem Vendrell

Fa setmanes que insisteixo a demanar definició en les propostes polítiques. Esperava i propugnava que ho fes el Consell per la República, però només va obrir una campanya econòmica com a proposta política central.

Això és només de funcionament i bàsicament de logística interna. És estil comitè de solidaritat i no de govern alternatiu paral·lel. Quina oportunitat perduda! Els ha marxat el tren.

Al cap i a la fi, la proposta política la va fer Poble Lliure instant el govern autonòmic a prendre iniciatives pràctiques i concretes. No repetiria tant la paraula desobediència, a Madrid és l'únic que assimilen.

No és agitació, és política revolucionària en temps de pandèmia.  Mai una oportunitat com aquesta per a no cagar-la perquè mai més serà tot el mateix tal com és ara. Cap a on vagi la història, dependrà de la lucidesa dels lideratges.

Quan encara a Madrid no volien tancar Catalunya, ni tant sols Barcelona,  van dir-li al MHP Torra que l'autoritat sanitària era el ministeri espanyol de sanitat; i hi vaig demanar que unilateralment es sol·licités per part del Consell per la República o el govern autonòmic, ajuda humanitària cubana. Ara ho ha fet la CUP.

A veure si ens posem les piles i davant la necessitat aparquem l'assemblearisme puntualment i prioritzem la iniciativa política i, a la pràctica, la centralitat democràtica.  Les decisions de les assemblees us les passeu sovint pel voraviu.

Potser alguns companys no ho van veure abans. Celebro que ara ho hagin fet. La propera vegada, amb més agilitat, companys!

Vaig saludar la puntualitat del comunicat de Poble Lliure al seu moment. Pels qui no ho fan encara, cal veure la importància d'aquesta proposta davant amplis sectors actius que no tenien clares les posicions errants de la coalició indepe? (consti que dic "independentista" i no la fal·làcia que tant li agrada repetir a la premsa del règim quan enlloc de força d'esquerres diuen sorneguerament "anticapitalistes").

Qui imprimeix el segell davant les masses es té la certesa de l'encert no pot prendre-li frívolament l'experiència al poble en nom de la correlació de forces dins d'una coalició. La lluita de classes no fa pauses publicitàries.

 

2 d'abril de 2020

 

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid