Els Bous al Carrer, deixen un bon grapat de víctimes bovines: parlem d'aproximadament 2.454 dies de tortura animal al País Valencià produïdes en
La defensa principal dels Bous al Carrer diu que és una festa on no es produeix un assassinat en directe. Molta gent apel.la a una normativa cada vegada "més conscienciada" amb el "benestar animal". Semblen oblidar que aquest "benestar" està redactat per les mateixes persones que volen gaudir a costa del patiment d'un altre ésser viu. Totes les seues modificacions no poden ocultar la realitat: la festa es basa fonamentalment en la tortura animal.
Però tornant a allò del "bou no pateix", cal recordar un estudi de AVATMA, associació de veterinaris abolicionistes de la tauromàquia i el maltractament animal (2):
- El bou ha de suportar un intens patiment físic, emocional i alteracions en el seu funcionament orgànic i fisiològic.
- Respecte al patiment emocional es produeix; por extrema, confusió i estrès.
- Respecte al patiment físic trobem; acidosi metabòlica, alteracions musculars...
- Altres lesions; dislocacions i caigudes, cops, cremades, lesions oculars, pèrdua de capacitat sensorial...
Podríem parlar també dels cops de calor i de les dificultats per poder córrer i caminar sobre un sòl no apte per a les seues potes. És evident, que el bou pateix i que aquesta festa lluny de defensar el "benestar animal" s'aprofita de la dominació de les persones per fer amb altres animals el que vol (el que anomenem especisme) en pro del seu entreteniment.
D'altra part, en quant a les víctimes humanes; "Han mort més participants en els bous al carrer valencians en els últims quinze anys que matadors de bous han perdut la vida a les places espanyoles des de fa 172 anys. El número de festejos torna a explicar aquest cridaner contrast" (3), xifres que intenten amagar sistemàticament insistint en l'efectivitat dels seus protocols d'emergències.
Fa un parell de setmanes, tornava a ma casa quan vaig parar a vore aquest espectacle insensible. No sóc exagerada si dic que el 98% de les persones eren homes. Homes i la seua masculinitat basada en el domini de la resta de persones i éssers vius. Per què si alguna cosa defineix el rol masculí en un sistema patriarcal, és el exercici del seu poder fent ús del sotmetiment.
L'home ocupant el carrer, fent-se amb el control dels espais. Els Bous al Carrer mostren aquesta performance masculina on deixar clara la seua identitat. L'adrenalina com a mostra de virilitat davant la resta, un bateig per entrar al "club dels xics" (4). El bou ha representat tradicionalment la valentia i la força. Quan l'home es confronta amb aquest animal davant el gran públic, està demanant el seu reconeixement com a home. Aquesta socialització ajuda a marcar la diferència entre el gènere masculí i el femení (5). La participació dels homes en aquestes activitats suposa una demostració perpètua de masculinitat entorn a un ritual, com en el seu moment va ser "la mili" (6).
De fet, es podien vore molt definits els rols de gènere en aquesta festa de la crueltat. Elles, essencialment, acompanyen al seu mascle. I esperen, perquè això és el que fan les dones, esperen i callen davant "les coses d'homes". Així, quan paren a descansar d'aquesta activitat de mascle alfa, poden gaudir d'una dona que els cuida i els dona l’admiració que necessiten. Les dones com a còmplices d'una activitat purament patriarcal però també especista.
Segons les persones que defensen aquesta suposada tradició, les celebracions taurines han augmentat en els últims 10 anys al PV; si fins 2007 parlàvem de 6.024 esdeveniments a l'any, al 2008 passaren a ser 91.715 (7). Hem de tenir molta cura de creure aquestes xifres, que generalment venen de mitjans a favor de la festa dels bous. Però suposant que siga cert, em pregunte: per què aquesta pujada? És més, per què aquesta pujada enmig d'una crisi econòmica tan forta? Segons Brigit Sauer les crisis fan que la política neoliberal s'endurisca i amb això la resposta masculina. S'intenta per tant que torne "l'home-home", promovent tots els seus codis per protegir el sistema (8). Serà els Bous al Carrer un símbol més d'aquesta masculinitat que vol constatar que segueix molt latent? Des de l'inici de la crisi, ha pujat el maltractament a menors (un 4,5% de 2012 a 2013) (9), la violència de gènere (10), tot i que hi haja un 10% menys de denúncies, subjectes a la dependència econòmica de la dona a la seua parella (12), els suïcidis (11), no és desgavellat que passe el mateix amb el maltractament animal i que l'especisme, com l'homofòbia, la transfòbia i d'altres, es faça més evident.
Espere un futur on cap tradició estiga subjecta al patiment dels altres, un futur on Almàssera no siga la representació grollera de la masculinitat tòxica i l'especisme cap als bous. Que mai més haja d’escoltar els sorolls des de casa, veient des de la finestra les banyes enceses d'un animal que no hauria d'estar allà, patint, esvarant-se amb por i estrès. El feminisme i el anticapitalisme no poden defensar aquestes tradicions. Mai. Per pura coherència ideològica i justícia.
1) "Bous al carrer, correbous, cosificació dels animals com a objectes interactius per a l'entreteniment", Jesús Frare,
https://www.youtube.com/watch?v=XhNWstrS63I
2) Informe técnic veterinari sobre el patiment dels bous en esdeveniments per AVATMA,
3)"Els bous al carrer registren més morts en un lustre que els sanfermínes en 93 anys", LEVANTE,
4) "Encierros, correguda de bous i masclisme", Víctor A. Fontellas,
5) "La correguda de bous en Espanya i el fenomen de la masculinitat", Zachary Garrett, Joseph Pedrayes, y Emma Sylvester,
6) "Morir de virilitat", Joan Sanfelix,
https://eixamestudis.wordpress.com/2015/08/27/morir-de-hombria/
8) "Masculinitat i crisi econòmica", Palomitasenlosojos,
https://www.eldiario.es/sociedad/economica-aumenta-factores-violencia-menores_0_264573745.html
https://www.publico.es/actualidad/efectos-crisis-falsean-datos-violencia.html
