Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Si fóssim espanyols

Article del periodista Ramon Barnils publicat a la revista El Temps núm. 90, el 10-16 de març de 1986

21/11/2017 El fil roig
Ramon Barnils: "Si fóssim espanyols" Ramon Barnils: "Si fóssim espanyols"
En la llista d'artistes de nom reconegut que han dit públicament que votaran que sí al d'això es compten ben bé dues o tres persones de bé, que mereixen tota la confiança del món -una confiança absoluta dins la relativitat també absoluta de totes les coses d'aquest món

I doncs, ¿com és possible que persones de tota confiança decideixin votar sí, i en públic, i en facin propaganda? ¿Què les pot haver empès a adoptar aquesta decisió que, situats en un terreny abstracte, no lliga de cap de les maneres amb la seva manera de ser i de pensar?

L'explicació rau en el fet que no són artistes a seques, sinó que són artistes espanyols. Decidits a tocar de peus a terra, posats a reflexionar sobre el sí o bé el no, han tingut la serenitat de reconèixer tots els elements de la seva circumstància. Un d'aquests elements, la condició d'espanyols, per fi se'ls ha presentat amb tota la cruesa, la servitud i la inevitabilitat de qualsevol nacionalisme -condició de tota persona, sigui d'on sigui i pensi com pensi.

Han assumit finalment la condició d'espanyols, i com a tals han arribat a conclusió que han de votar que sí. Efectivament, pobrets espanyols. Porten cinc segles d'espanyolia, i encara no fa un any ni a Girona, terreny neutral, no es van poder posar d'acord sobre què és Espanya. Gasten imperi durant quatre segles i escampat pels cinc continents, i encara no saben si la seva llengua és l'espanyol o el castellà, i si dir-los que parlen equatorià és o no un insult. Es diuen europeus, i quan diuen que són tres-cents milions no es refereixen als tres-cents milions d'habitants d'Europa, sinó a tres-cents milions de digníssims, això sí, ciutadans del Tercer Món. Temps era temps van aterrir Europa, gràcies a l'aura musulmana que encara els durava; en canvi, les guerres civils europees dites napoleòniques els les van haver de guanyar els anglesos; pel que fa a les dues guerres mundials, la primera nítidament europea i la segona, principalment desenvolupada i decidida sobretot a Europa, ni hi van participar.

Els espanyols necessiten urgentment, histèricament, que els considerin europeus, i si van deixar perdre l'ocasió de les dues guerres mundials, ara com a mínim no poden perdre la que els ofereix l'OTAN. El seu objectiu, objectivament del tot explicable, és aquest: "Som de l'OTAN, ergo som europeus".

Sense problemes d'identitat, els europeus del temps de Grècia, Roma i Carlemany, no necessitem demostrar res. Podem dir sí, com alguns, no, com d'altres, i abstenir-nos, com el de més enllà.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball de transcripció i compilació del col·lectiu Contrastant

Valora
Rànquings
  1. Palma acollirà la II Trobada de Dones dels Països Catalans
  2. Voluntat de construir una xarxa per trobar formes d'organització per incidir en la presa de decisions
  3. 40è aniversari de la manifestació per la llengua de l'MDT aturada per les càrregues indiscriminades de la policia espanyola
  4. Una llei de la selva de societats primitives.
  5. Xerrades del sindicat Intersindical-CSC a Girona
  6. Meridiana Resisteix: 1714 dies de lluita
  7. Sant Jordi per la Llengua fa una crida per convertir el Sant Jordi en una diada en defensa del català
  8. Comitès d’empresa dels Jesuïtes, Thau, Joan Pelegrí, Virolai i Maristes es mobilitzaran per la igualtat de jornada amb la pública
  9. Un policia espanyol s’infiltra dos anys en l’independentisme de Lleida
  10. “Cal garantir els grups singulars per combatre l’estigmatització dels centres”
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid