En la vigília de l'Onze de Setembre, a Sant Boi de Llobregat, deia als patriotes congregats dels quatre punts cardinals dels Països Catalans, que la felicitat plena de la persona no es troba quan es limita a satisfer els petits problemes individuals o familiars. Només quan ens obrim a les preocupacions col·lectives: la classe treballadora, la comunitat nacional, la solidaritat entre els pobles, accedim a la plenitud de la felicitat. Quan un beu una mica massa d'alcohol, quan un penetra en l'experiència sexual, quan un tasta la droga, per uns moments se sent extremadament feliç. «Viatge», diuen els droguistes. I, certament, les petites tanques i muralles són traspassades i un se sent navegar sense límits ni fronteres.
Això, que només és un moment fugisser en les situacions esmentades, esdevé permanent quan hom sap renunciar a un tros de la seva videta particular i la posa generosament al servei de la comunitat. De sobte sent com la seva vida s'eixampla i creix. Les seves oportunitats es multipliquen. Infinitat de facultats pròpies adormides, que un creia inexistents, es desvetllen. Desapareixen velles manies, velles preocupacions estèrils i, fins i tot, les malalties pròpies de l'egoisme. Un se sent sobirà, preocupat pel conjunt. Se sent rei. Sent la plenitud del viure.
Només amb persones així, amb persones sobiranes farem una nació sobirana, una classe treballadora lliure, un concert de pobles solidaris. Gran empresa!
Lector, que has arribat fins a aquesta ratlla, ets rei, ets sobirà. Surt de casa teva i parla amb el teu veí i comença a dinamitzar la teva associació a veïns. Vigila el teu barri. Vigila, també, la teva empresa. Fes-te'n responsable. Aplega els companys de treball. Dinamitza el teu sindicat. Anima els companys dels diferents grups i sectors a constituir una gestora de barri, de municipi, de comarca, de país, fins arribar que en assemblea a tots els nivells, cara a cara, els ciutadans discutim les nostres coses amb el nostre cap, no amb el cap del programador de la televisió. Davant del referèndum constitucional, estudiem el text i prenguem una actitud digna dels nostres morts. I evitem la propaganda massiva, alienadora, manipuladora que ens caurà com una allau de neu per a embajanir-nos una mica més encara.
Amb respecte de tots a tots, sense tractar mai d'imposar les nostres opinions, unim-nos, estudiem, discutim, decidim, actuem.
I desconfiem dels qui no deixen el poble reunir-se com vulgui.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball de digitalització i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
