En aquest moment polític, en el qual el discurs de proclamació de la República catalana no s’havia d’haver quedat a mig camí, sinó donar acompliment al resultat del Referèndum, i al sacrifici personal del poble català defensant les urnes dels seus segrestadors. És en aquest context, que les reflexions de F.Castro prenen una rellevància especial, potser el President Carles Puigdemont i JXSÍ, s’haurien de preguntar si la història els absoldrà.
El llibre té 84 pàgines en format de mig foli, és l’al·legat que el jove advocat Fidel Castro Ruz, membre del grup de revolucionaris que s’autoanomenaven “Juventud del Centenario” per a commemorar el centenari del naixement de José Martí (1853-1895), va exposar el 16 d’octubre del 1953 davant del tribunal militar que el jutjava a ell i la resta de militants, per l’assalt a la Caserna Moncada el 26 de juliol del 1953, les raons polítiques de la seva acció militar són recollides en el seu discurs de defensa. El llibre és imprès per Edicions del 1979, Barcelona 2017.
Hi ha una introducció del professor i doctor per la UAB, Carles Castellanos i Llorens (1942), ell, que al llarg de la seva militància independentista ha patit 5 detencions i 2 exilis, pot entendre millor que ningú la situació de Fidel Castro davant dels seus botxins del tribunal militar.
En la introducció C. Castellanos escriu, Aquest text és un magnífic resum dels objectius que movien la revolució cubana, fonamentats en la consciència nacional i popular, hereva de la lluita per la independència d’Espanya que, a la fi del segle XIX, havia emprès el líder cubà d’origen valencià José Martí.
L’al·legat es caracteritza per una acurada anàlisi de la societat cubana del 1953, pel seu accentuat patriotisme, per la denúncia del caràcter cruel i dictatorial del govern de Fulgencio Batista. Un punt important del document és la defensa de la Constitució Cubana del 1940, i el fet que les denúncies d’inconstitucionalitat presentades davant dels jutjats no tenen cap efecte jurídic, és aleshores quan es considera l’acció armada com a via política. Es fa esment en l’al·legat de les mesures socials i polítiques a favor dels sectors populars, són els cinc punts del Manifest del Moncada, que recullen el programa de la Joven Cuba del 1934. Tot el seu discurs està amarat de radicalitat democràtica, fa referència a la revolució anglesa del 1688, la revolució americana del 1775, la declaració d’independència del Congrés de Filadelfia el 1776, i la revolució francesa del 1789.
En el seu discurs de defensa fa esment dels polítics de la revolució, Carlos Manuel de Céspedes, Maximo Gómez, José Martí, Antonio Maceo, els màrtirs, els revolucionaris de la guerra anticolonial del (1895-1898) que acabà amb l’expulsió dels espanyols, l’ocupació de l’illa pels EUA, i la proclamació de la República de Cuba el 1902 sota el control del govern nord-americà. Antonio Maceo (el Titan de Bronce 1845-1896) cabdill de l’exèrcit mambí tingué com a cap del seu estat major el sitgetà Josep de Miró i Argenter ( 1851-1925), que aconseguí la graduació de general de divisió de l’exèrcit cubà.
No veiem al llarg del text de descàrrec de F.Castro, cap referència a K.Marx, F. Engels, o J Stalin, sí, a un polític contemporani seu, Eduardo René Chibás (1907-1951) fundador del Partido Ortodoxo, on F.Castro i milità. Com a conseqüència de la Guerra Freda, Cuba no es pogué mantenir neutral, oimés, quan el govern cubà nacionalitzà les grans multinacionals que controlaven a seva economia. Cuba es veié obligada a decantar-se cap al Bloc Socialista i establir una relació preferent amb la URSS, fou gràcies a aquest fet que la revolució es va poder consolidar, establint un model social que rebé aportacions de les reflexions entre d’altres, d’Ernesto Che Guevara.
En el seu discurs F.Castro fa constar les 5 lleis revolucionàries que s’havien d’aplicar després de prendre el quarter Moncada, una vegada iniciat el procés de transformació social. La 3a llei revolucionària atorgava als obrers i empleats el dret a participar del 30% de les utilitats en totes les grans empreses industrials, mercantils i mineres, a més de les centrals sucreres. La 5a llei ordenava la confiscació dels béns de tots els malversadors de tots els governs, i als seus causahavents i hereus. Aquestes lleis serien seguides de mesures fonamentals, com la reforma agrària, la reforma de l’ensenyament i la nacionalització del trust elèctric i telefònic propietat d’empreses dels EUA.
F. Castro en el seu discurs, detecta 6 punts als quals s’hauria de trobar una solució immediata,el problema de la industrialització, de l’habitatge, de l’atur, de l’ensenyament i de la sanitat. Al final del seu al·legat quan diu, Condemneu-me, no hi fa res la història m’absoldrà, va fer la seva entrada a la història, perquè amb la seva actitud i el programa polític que defensava, responia a la necessitat històrica del poble cubà en aquell moment polític.
PS. Dono les gràcies a l’amic Josep Cónsola, els seus consells m’han permès de millorar la ressenya.
