Deixeu-me dir-vos, a risc de semblar
ridícul, que el revolucionari veritable
està guiat per grans sentiments d’amor.
Potser sigui un dels grans drames del dirigent;
aquest ha d’unir a un esperit apassionat,
una ment freda i prendre decisions doloroses
sense contraure un múscul. Cal endurir-se,
però sense perdre mai la tendresa
E. Che Guevara
Aquest passat 9 d’octubre Diada del País Valencià, va fer 50 anys que l’imperialisme assassinà a Bolívia al guerriller heroic. Hem pensat que la difusió del seu missatge, podria ésser el millor homenatge a una vida de coherència política al servei de la revolució.
Consideració
E. Che Guevara, en un article publicat pel setmanari Marcha de Montevideo, el 12/03/1965, i el 15/04/1965 a Educación y hombre nuevo, a la col·lecció Olivo, de l’editora Politica de l’Habana, 1989 fa una valuosa aportació a la construcció del pensament revolucionari, amb el seu concepte de l’home nou, resultat de la nova societat que ha sorgit del triomf revolucionari, i que ell ha de contribuir a construir, el nou model de societat.
Un home s’ha de moure, no només per estímuls materials, sinó també i, sobretot, morals. Cal produir elements manufacturats, però també, homes nous que permetin avançar en la construcció del socialisme, que estiguin lliurats totalment a la construcció del socialisme, que mantinguin, de forma permanent, una actitud heroica en la construcció de la nova societat.
Quina ha estat l’aportació ideològica fonamental d’E. Che Guevara a la teoria i pràctica de la revolució?
La prèdica constant sobre la necessitat de formar l’home nou, l’home producte del socialisme i constructor del comunisme, que visqués per a la societat. Ell planteja el desenvolupament de la consciència, com el motor que ens pot portar a la nova societat, critica l’estímul material, com un mal necessari que cal anar eliminant. Cap home conscient pot ésser substituït per un altre que es mogui per estímuls materials. Ell, de fet, és el model de l’home nou que predica la seva vida de lliurament total a la revolució fins al sacrifici final, com a exemple heroic d’aquest home nou. Escriu el guerriller heroic, el socialisme és una transformació total dels mecanismes de producció de béns i de la consciència, feta per homes que en aquest procés es van transformant a si mateixos.
Consideracions i citacions a l’entorn del concepte de l’home nou
No es pot instaurar el socialisme amb les eines rovellades que ens ha llegat el capitalisme (la mercaderia com a cèl·lula econòmica, el benefici, la mercantilització de la societat, l’interès material. L’home nou ha de contemplar l’estímul material i moral. És a dir, cal fer una revolució fonamentada sobre valors ètics, l’anarcosindicalista Salvador Seguí (1886-1923) desconfiava d’una revolució sense ètica, perquè aleshores hi ha el risc de l’acaparament del poder i el seu control al llarg del temps per una minoria.
L’home nou es va desenvolupant, alhora que les noves formes econòmiques, i la seva participació en les tasques de producció, direcció, formació tècnica, ideològica, per fer el pas a la nova societat. L’home del s -XXI és el que hem de crear, és una aspiració subjectiva i no sistematitzada, un projecte que es beslluma enllà de l’horitzó, com un model de redempció humana.
L’home nou és el producte del socialisme, que visqui per a la societat, que amb el seu exemple prediqui el seu lliurament a la revolució, a la construcció de la nova societat més igualitària i solidària.
Del llibre abans ressenyat, Educación y hombre nuevo
pàgina 105. Perquè en aquesta etapa de construcció del socialisme-comunisme, no hem d’aspirar només a tenir les nostres fàbriques a ple rendiment, han d’estar al servei de l’home integral, l’home s’ha de transformar conjuntament amb la producció que avança, no faríem bona feina si només fóssim productors, d’elements manufacturats, i no fóssim alhora productors d’homes.
pàg 122 L’home del futur. El lliurament total a la causa revolucionària, actes de valor i sacrifici realitzats per tot un poble. Caldria trobar la forma, el mecanisme per a perpetuar en vida quotidiana aquesta actitud heroica. Aquesta és una de les nostres tasques fonamentals des d’un punt de vista ideològic.
pàg 128 Per a construir el comunisme, junt amb la base material cal forjar l’home nou. D’aquí que sigui tan important triar de forma encertada l’eina de mobilització de les masses. Aquesta eina ha d´ésser fonamentalment d’ordre moral, sense oblidar emprar l’estímul material, sobretot de natura social
pàg-129- En aquest període de construcció del socialisme, va naixent l’home nou, la seva imatge encara no està acabada, perquè el seu procés de construcció és paral·lel al desenvolupament de formes econòmiques noves.
pàg 132 Encara cal accentuar la participació conscient, individual, col·lectiva d’aquest home nou en construcció, en les tasques de direcció, producció, junt amb la formació tècnica i ideològica. Això es traduirà en la reapropiació de la seva naturalesa, mitjançant el treball alliberat, i l’expressió de la seva condició humana mitjançant l’art i la cultura
pàg 134 En aquest període de transició al comunisme o de la construcció del socialisme, necessitem dues columnes, la formació de l’home nou i el desenvolupament de la tècnica
pàg 138 L’home del segle XXI és el que hem de crear, encara que ara per ara, només és una aspiració subjectiva i no sistematitzada. Aquest és un dels punts fonamentals del nostre estudi i del nostre treball, si assolim èxits concrets sobre una base teòrica, o extraiem conclusions teòriques de caràcter ampli sobre la base de la nostra recerca concreta, haurem fet una aportació valuosa al marxisme-leninisme, a la causa de la humanitat.
pàg 143 Tots i cadascun de nosaltres paga la seva quota de sacrifici, conscients de rebre el premi del deure acomplert, conscients d’avançar en la consecució de l’home nou que es beslluma enllà en l’horitzó
En la història del moviment obrer, en les seves publicacions, els ateneus, el model de cultura obrera, hi trobem elements de reflexió sobre els valors morals del revolucionari, la seva dignitat com a treballador. L’home nou resultat de la transformació revolucionària de la societat. Fou el sindicalista revolucionari, Joan Peiró ( 1887-1942) qui treballà més en aquest sentit.
En el seu recull d’articles, Perill a la rereguarda, publicats a edicions Llibertat. Mataró 1936, a la pàgina 172, de l’article Disquisicions, hi podem llegir: L’amor als ideals alliberadors, l’espiritualisme, la dignitat, l’homenia, no fossin uns valors morals, la causa dels quals es troba en la sensibilitat humana. Els règims que neixen, és perquè en ells hi ha un contingut moral i una dignitat superiors.
Revolució vol dir crear superar el que ha estat vençut, per superació no només volem dir en l’ordre material, sinó el que es relaciona en l’ordre moral
En el llibre La Fam, escrit per Joan Oliver el 1936, l’autor fa una anàlisi del procés revolucionari contraposant la personalitat de Nel, el militant comunista del PSUC que actua de forma acrítica d’acord amb les consignes que rep de l’organització, com a bon buròcrata, i Samsó, el revolucionari visceral amb esperit de revolta, amb iniciativa i sentit de la dignitat. Aquest darrer seria el militant de la CNT-FAI, del POUM, l’home nou nascut del procés revolucionari, forjat als ateneus obrers i a les escoles racionalistes, en el món de la cultura obrera.
Bibliografia. Che Guevara, E. El socialismo y el hombre nuevo. Siglo XXI. Mèxico, 2007, pàg, 3 -17
