El llibre de 126 pàgines, publicat el 2016 per Rafael Dalmau Editor, està dividit en una introducció, 4 capítols, la cloenda, un apèndix documental, la cronologia, la bibliografia i un índex onomàstic. L’autor del llibre, Josep Clara, és professor d’història contemporània a la Universitat de Girona (UdG), ha publicat estudis sobre la resistència armada antifeixista durant el primer franquisme, ha estudiat el maquis llibertari, Ramon Vila, el darrer maqui català. R. Dalmau editor. 2002. Marcel·lí Massana, l’home més buscat. Un mite de la guerrilla anarquista. R Dalmau editor. 2005 i Manolet Sabaté. Aprenent de maqui. R. Dalmau editor. 2014.
Dins el mateix context de la resistència antifeixista durant la IIa Guerra Mundial, hem d’afegir un clàssic de la literatura de resistència, Entre el Torb i la Gestapo. R. Dalmau editor. 2011. El seu autor Francesc Viadiu (1900-1992) militant d’ERC, Diputat al Parlament Català, col·laborà en una xarxa d’evasió a Andorra dirigida pels serveis d’intel·ligència britànics que aconseguiren de passar militars americans, francesos, belgues, canadencs, fins a unes 2.800 persones.
L’autor del llibre tracta de l’ocupació de la línia de la frontera catalana del període que abasta del novembre del 1942 a l’agost del 1944, per part d’uns 230 duaners alemanys (Grenzchutz), d’una banda, i l’exèrcit espanyol i la guàrdia civil, per l’altra, que intentaran impermeabilitzar la frontera del Departament dels Pirineus Orientals, que històricament havia estat un lloc de pas per contrabandistes, desertors, espies, passadors, d’una banda a l’altra de la ratlla fronterera. Les forces franquistes van detenir, del 1942 al 1944, 40.100 fugitius, polonesos, francesos, alemanys, jueus, apàtrides. Recordem el cas de Walter Benjamin (1892-1940) filòsof i traductor d’origen jueu, fugitiu de la seva Alemanya nadiua, mort a Portbou, en circumstàncies encara no aclarides.
El text ens documenta amb dades, dates, unitats i noms dels militars alemanys que entraven en territori català de forma habitual, per tal de desenvolupar negocis de contraban ( tabac, sabó, oli, divises) o espionatge, sovint les dues activitats alhora. Aquest fet posa en evidència les bones relacions i la col·laboració entre els dos governs, del mateix signe polític. Malgrat l’emmascarament de les relacions entre el govern espanyol i el del Tercer Reich, el setembre del 1939, dos dies després de la invasió de Polònia per la Wehrmacht, l’Estat espanyol es declara neutral, un any després, el 12 de juny es manifesta com a no bel·ligerant, és a dir, pren partit per l’Eix sense entrar en guerra, en una aproximació a una alemanya que col·leccionava victòries, potser per això el juny del 1941 s’organitza la “División Azul” (1941-1943), una Divisió de voluntaris de la infanteria espanyola per lluitar contra el bolxevisme, que s’enquadrà dins la Wehrmacht com la 250 Divisió.
El llibre és un model d’història positivista, l’autor ens fa conèixer la documentació d’arxiu sobre el tema. Els arxius més consultats són l’Arxiu Històric de Girona (AHG) i el del govern civil (GC) de la mateixa ciutat
La investigació emmarca els protagonistes amb els Pirineus com a rerefons, com a espai emblemàtic d’un territori de frontera que una ratlla el voldria migpartit, però que sempre ha estat membrana osmòtica entre el Principat de Catalunya i Europa i que, durant la IIa Guerra Mundial, fou línia de contacte i col·laboració entre dos règims polítics bessons.
