Qui té la paraula té l’espasa
Gòrgies de Leontius (485-580aC)
El llibre de 203 pàgines, l’ha publicat edicions del 1979 el juny del 2015. El seu autor, Jordi Martí Font, doctor en Filologia catalana per la Universitat Rovira i Virgili (URV), és conseller de l’Ajuntament de Tarragona per la CUP des del 2015.
En Jordi Martí és un home cepat, de pell bruna, produeix la sensació d’estar físicament ben arrelat a la terra, potser per això són tan contundents els seus raonaments. Té un notable sentit de la ironia, jo diria com a forma de defensa enfront la vulgaritat, la monotonía i les obvietats oficials. En el seu discurs hi trobem els dos eixos que històricament han fet avançar la nostra societat, la voluntat de rebel·lió de les clases populars i el sentit de pàtria del nostre poble. Sempre llegeixo amb molt d’interès els seus articles a l’òrgan d’expressió de la CGT, Catalunya. Darrerament ha enllestit la redacció la seva tesi doctoral sobre l’obra del tipògraf, protoindependentista i teòric anarquista, Josep Llunas i Pujals (1852-1905), editor de la revista La Tramontana que s’edità durant 17 anys, la tesi duu per títol, Josep Llunas, la literatura obrerista i la construcció de l’anarquia en català al segle XIX, que va obtenir la qualificació de cum laude .
En el llibre, l’autor ens explica que en el debat ideològic, en la batalla de les idees, el significat que s’atribueix a les paraules és cabdal per a no ésser engolits per una semántica dels mots al servei del poder del capital. Segueix afirmant que el poder s’ha apropiat dels mots, subvertint el seu significat primitiu, els reomple amb una semiótica favorable al poder. Saber qui mana ens donarà el nom de qui les dota del significat del moment favorable al poder. De manera que, com va predir G.Orwell, tota dissidència resulta impossible si no recuperem el sentit original que havien tingut les paraules i transformem el pensament en acció.
Les paraules han esdevingut armes de guerra, per aixo, en el continuat diàleg i contraposició entre qui té el poder i qui té la raó, la máxima de Gòrgies que encapçala la ressenya esdevé un element fonamental de reflexió per tal de no ésser rostits a la foguera dels mitjans de comunicació controlats pels grups de pressió econòmics.
El llibre està dividit en tres capítols precedits d’una introducció del profesor Xavier Diez, que estableix una semblança ideológica, entre el text de J.Martí i els situacionistes francesos com Guy Débord (1931-1994). En el capítol Dos de Tres, es passa revista a les aportacions que han fet intel·lectuals reconeguts, Chomsky, E.Galeano, J. Fuster, JP.Sartre, sobre la funció del llenguatge en la història i les relacions humanes. Creiem que aquest exercici és el més interessant del llibre pel que té de reflexió sobre el tema objecte d’estudi, i les diverses visions dels experts. En el tercer capítol, l’autor, com si d’un diccionari es tractés, ens va donant la seva definició sobre determinats conceptes, vaga, vida, victòria, ho fa des de la seva visió de rebel·lia que aspira a la revolució perpètua. Aquest ordre alfabètic permet la lectura per parts, de manera més còmode.
El llibre aporta enfocaments innovadors a temes que semblaven esgotats, és una valuosa aportació crítica al debat ideològic.
