L'Estat espanyol ha començat avui una segona fase de l'operació per aturar el referèndum d'autodeterminació que el Parlament de Catalunya va convocar pel proper 1 d'octubre de 2017. L'exèrcit i la policia, a vegades amb pseudoordres judicials i altres amb més ganes que res, avui s'han llençat a la cacera de gent. Han atacat els departaments de la Generalitat que pensen que poden tenir relació amb el referèndum i, alhora, han intentat atacar la seu nacional de la CUP.
Es tracta d'un cop d'estat, de baixa intensitat, és clar..., que estem a Europa. Però d'un cop d'estat. I davant d'un cop d'estat qui cregui que pot nedar i guardar la roba que em perdoni però és un perfecte imbècil. Perfecte perquè la baixa intensitat farà que molts no notin el pesat pes de la dreta aconseguint el poder absolut, i això és bo, però quan es moguin el notaran en tota la seva força, i sense aturador.
Davant d'aquest panorama crec que poques coses més podem fer que mantenir la constància en totes les mobilitzacions ja convocades:, mítings, debats, etc.; participar en totes les mobilitzacions noves convocades, que seran moltíssimes; defensar la democràcia allà on calgui; i anar a al vaga general que permeti plantar cara a l'estat i deixar-li clar que s'ha acabat acotar el cap.
Deixo per al final la darrera de les coses que crec que cal fer. És més que clar que si la suma d’aquesta repressió ens impedís votar el dia 1 d'octubre, la proclamació de la independència seria indispensable i imprescindible. Per tant, si l’1 d’octubre no podem votar, és imprescindible que Catalunya proclami, proclamem, la nostra independència.