Les darreres setmanes s'ha emès per televisió una sèrie que es diu Trinxeres sobre la Batalla de l'Ebre a la Guerra dels Tres Anys, que ha tingut una molt bona acollida de públic i que ha despertat moltes sensibilitats. Del 1938 al 2017 en van 79. Estem parlant de ferides històriques que encara no s'han tancat, que la Transició exemplar va amagar de manera barroera, i ara que es parla de la fi del règim del 78 tornen a la palestra.
Trec a relluir tot això perquè sembla que estem davant d'un nou exercici d'amnèsia col·lectiva, més del mateix. Ara es pot criticar la Transició i el règim del 78, està de moda, però per fer-ho cal tenir clares tres coses, com a mínim.
Recordo que l'execució de Salvador Puig Antich es va fer en plena campanya del Pacto Por la Libertad i la política de Reconciliación Nacional impulsats pel PCE i a Catalunya pel PSUC, recordo com militants del PSUC retiraven els cartells i la propaganda en contra de l'execució ja que anava en contra de la seva estratègia política, això era així a Catalunya i em consta que a llocs d'Europa el PCE es va posar de perfil. Ho hem oblidat?
L'Amnistia del 77 va ser la llei de punt final del franquisme amb l'acquiescència de les forces polítiques democràtiques, Amnistia que no es va aplicar als independentistes catalans, estàvem fora de la foto fixa de la Constitució i l'Estatut d'Autonomia. "Sin violencia se puede hablar de todo". Llibertat, Amnistia... D'això parlem i també ho hem oblidat, pot ser era el preu a pagar, però una cosa és pagar el preu i l'altra passar el bou per bèstia grossa.
I la tercera, és el secret més ben guardat de la Transició, "el reforçament del bloc històric dominant" per dir-ho en termes clàssics. Ras i curt vol dir que es re-reparteix el pastís: els de sempre, els del franquisme, i els de la Transició, líders d'esquerres acabant a consells d'administració, sous d'escàndol a empreses públiques en ajuntaments d'esquerres, senadors de jacuzzi, sindicats del règim del 78, comissionistes de tot pelatge amb comptes a Andorra amb el vist i plau de comandaments de la Guàrdia Civil, finançament dels partit polítics vinculat a l'espoli dels fons públics...
Resumint, criticar el règim del 78 està bé, ja era hora, però per ser creïbles cal també un exercici d'autocrítica que no es veu per enlloc.
