María José Bravo del Barrio va ser assassinada el 8 de maig de 1980. Era una jove donostiarra de 16 anys, morta a cops després d'haver estat violada. El crim va ser reivindicat pel Batallón Vasco Español. Francisco Javier Rueda, la seva parella, també va ser salvatgement colpejat.
Em aquell any 1980 més de 130 persones van morir en actes de violència política relacionats amb el denominat conflicte basc. Onze d'aquestes persones van ser assassinades en els carrers de Donostia.
El gener d'aquell mateix any la jove de 17 anys Ane Barrueta també va ser violada i assassinada a Algorta. L'assassinat va ser reivindicat pel GAE, Grups Anti ETA.
Durant l'any 1980 hi va haver 11 denúncies per violació, atribuïdes a grups d'extrema dreta. En diversos casos van ser expressament reivindicades per algun d'aquests grups. Una d'aquestes agressions també va tenir per escenari els carrers de Sant Sebastià, al barri d'Intxaurrondo. En aquells fets es van veure involucrats dos guàrdies civils que van ser expulsats del cos armat. Un dels pocs casos en què els agressors van patir algun tipus de càstig.
Després de la mort del dictador Franco, en el context de forta agitació social i repressió van ser abundants els atacs contra dones en què se'ls feia pagar tant per les seves idees polítiques com per la seva condició de dones. A les hemeroteques i en els informes oficials han quedat recollides les onades d'atacs contra dones a Pamplona (1978), Errenteria (1979), Sant Sebastià (1980). Tal i com assenyala el treball del qual reproduïm la informació d'aquest article, tot i que la freqüència ha baixat, mai es van eradicar del tot aquests actes, i fins fa ben poc hem assistit a denúncies per maltractaments a comissaria amb caràcter sexual.
Cal subratllar l'absència total d'investigació policial sobre la violació i assassinat de María José Bravo. Per més escarni, cap autoritat va acudir al funeral, ni s'hi va contactar amb els familiars. I malgrat que el seu nom està inclós en l'informe sobre Víctimes del Terrorisme practicat per grups d'"incontrolats" de l'extrema dreta i el GAL –elaborat pel Departament d'Interior Direcció d'Atenció de Víctimes del Terrorisme del Govern Basc-, la família a hores d'ara no ha rebut un gest de perdó institucional.
Un informe de l'Oficina de Víctimes del Terrorisme del Govern basc, que encapçalen Maixabel Lasa i José María Urquijo, encarregat pel Parlament basc, ha comptabilitzat 74 actes terroristes dels grups parapolicials i d'extrema dreta al País Basc en aquesta època, amb un balanç de 66 morts. Els assassinats del terrorisme ultra i parapolicial van ser reivindicats pels GAL (24), Batallón Vasco-Español (18), la Triple A (8), Grupos Antiterroristas Españoles (6) i altres. Només en 17 casos es va arribar a una sentència ferma. La resta mai es van aclarir.
Aquells que van assassinar a la jove María José Bravo no van complir cap condemna pel seu crim. Ni tan sols consta que fossin perseguits ni molestats. És un més de les desenes d'assassinats comesos per grups d'extrema dreta o forces parapolicials que no van ser investigats, i sobre els quals pesa la complicitat oficial i l'oblit i la manca de reconeixement.
Durant l'any 1980 altres persones van ser assassinades als carrers de Sant Sebastià (País Basc): Eugenio Saracibar Gonzalez de Durana, María José Bravo del Valle, Jesús Holgado Sabio, José Manuel Rodríguez Fontana, Dionisio Villadangas Calvo, Lorenzo Motos Rodríguez, Juan Manuel García Cordero, Carlos Fernández Aspiazu, Juan de Dios Doval de Mateo y Manuel Garciarena Baraibar (segons la font del Ministerio del Interior). Des de 1975 a 1989 s'ha comptabilitzat 66 víctimes mortals atribuïdes als grups "incontrolats" parapolicials que, des de la impunitat, pretenien aterrir el moviment independentista basc.
