Guillem Fuster és un dels tres portaveus de Poble Lliure, una de les organitzacions internes que té la CUP. En aquesta entrevista, parla de com veu ara el procés, per què van optar per Artur Mas i com encara l’assemblea que la CUP farà el mes entrant. I explica també les relacions amb l’ANC de Jordi Sánchez i les diferències amb Endavant. Parla suaument i no cerca conflicte. L’entrevista es fa a l’Hotel Suizo de Barcelona, a pocs metres de la seu de Plataforma per la Llengua, l’ONG on treballa. A pocs metres de la nostra taula conversen amicalment el nou líder de la UGT de Catalunya, Camil Ros, i el de CCOO, Joan Carles Gallego. Demana un cafè.
—Quants militants té Poble Lliure?
—Aquesta és una cosa que mantenim amb força discreció perquè tampoc no volem fer guerra de xifres. Ni donar massa informacions.
—Tots els militants de Poble Lliure també ho són de la CUP?
—La majoria, sí. Nosaltres com a organització, existim de fa un any. Som una confluència de l’MDT, gent jove de Maulets que es va fer gran de cop, i sectors dels inicis de l’ANC. Tenim la consigna que si ets militant de Poble Lliure, millor si també ho ets de la CUP. Com a independentistes d’esquerres, creiem que la CUP és el referent a desplegar. Nosaltres, de voluntat dirigista no en tenim. Volem fer aportacions al debat. Ara, som una organització, no un corrent. Vol dir que, més enllà de la CUP, tenim activitat. Prenem posició en l’ANC, en l’àmbit sindical o el que sigui. Entenc que un corrent són només militants de la CUP que tenen una tendència, i s’organitzen en l’àmbit intern sense projecció pública.
—La majoria de la CUP no és ni de Poble Lliure ni d’Endavant.
—Crec que és una sort que la majoria de militants de la CUP no sigui de Poble Lliure ni d’Endavant. I també manllevo les paraules de l’Anna Gabriel de fa poc. No passa res perquè hi hagi organitzacions, ni facin públiques les seves posicions. I com que la unitat popular ens la creiem, i és un concepte tan ampli, hi ha enfocaments diferents. És lògic.
—De diferències entre Poble i Lliure i Endavant, quines hi ha? Des de fora no sé si s’entén.
—Bàsicament diferències tàctico-estratègica. Des del primer moment vam optar per un instrument de ruptura democràtica, contradictori, transversal i interclassista, però de caràcter popular i democràtic: l’Assemblea Nacional Catalana. S’hi havia d’apostar, per l’ANC. S’hi havia de ser. No ens ho podíem mirar des de la barrera. Entenem que alguns sectors sí que s’ho han mirat des de la barrera. I Endavant considerava que no era el moment que l’independentisme visqués aquestes contradiccions. Potser des de la concepció errònia que els independentistes no estaven preparats. O de no confiar en els sectors contradictors, fins i tot enemics socialment en molts aspectes en l’àmbit de model, com convergents, o ERC. Nosaltres creiem que la batalla, si de cas, s’havia de plantar allà dins. Són maneres diferents de veure-ho. Hi ha haguts molts debats entorn del paper de la CUP. Per nosaltres, com a organisme unitari, havia de ser la marca que havíem de treure a passejar. I no s’havien de buscar massa sopes de lletres. Si tenim un projecte que el podem visualitzar en tota la seva unitat i diversitat, ja està. Les organitzacions, pas al costat. Però tampoc no voldria insistir gaire en les diferències entre l’un i l’altre.
—Poble Lliure va optar per Mas.
—Vam optar per un acord polític que engegués el procés independentista d’una manera clara. Fa uns anys era el carrer, i ara calia el carrer i les institucions, perquè s’acabés de fer tot. Per tant, a l’acord polític s’hi havia d’arribar. En aquest acord, hi havia el fet d’investir Mas. Ja ho vam dir a l’assemblea de Sabadell, i en preses de posició anteriors, sense saber que en Mas havia de fer el que va fer. Si ho haguéssim sabut, potser hauríem apostat per algú altre. Però crèiem que una persona com Mas, que al seu moment va fer un pas endavant, provinent d’un cert sector econòmic, i que volia endegar el procés… La millor manera de poder fiscalitzar, avaluar i posar-lo en el fons entre l’espasa i la paret era fer-lo president. I que en divuit mesos demostrés què estava disposat a fer.
—Temps després, n’esteu contents, del resultat final?
—N’estem contents. Sí que és veritat que creiem que tenim mancances: s’ha reduït molt la mobilització al carrer i la tensió. És un greu error. Anem molt lents a l’hora de desplegar el procés constituent. La gent que encara no és independentista, nosaltres no l’hem de convèncer amb unes eleccions al març, com deien alguns sectors, sinó amb el procés constituent, on demostrem que el nou model d’estat i de república dóna sortides. Aquí arriba el famós eixamplament. I creiem que es va molt lent. Cal un accelerador a tots els nivells. Nosaltres anem cap aquí. I s’ha de veure que l’estat espanyol és cada vegada una cosa més aliena i forastera per creure’ns la desconnexió.
—La CUP fa una nova assemblea el mes de maig. Què hi decidireu?
—La posició de Poble Lliure a l’assemblea encara la treballem. Aquesta assemblea serà molt més tranquil·la que no pas l’altra. I, amb la serenor que ens aportarà, hem de parlar d’on ens trobem, fins on volem arribar, quins errors hem comès i on avancem. Per aquí passa l’acord de Junts pel Sí i la CUP? Sí. Però també hem de veure quina tensió creem a través dels regidors i batllesses, com es tensa la mobilització popular al carrer, amb qui ens aliem al carrer. Ha de ser un debat estratègic. I si tenim l’eina ben preparada per a poder fer això. I quines eines de confrontació hem de preparar. Com encarem el procés de desobediència, que per nosaltres és d’obediència a les nostres institucions. I sols no ho podem fer.
—A la CUP no acabeu de tenir un espai públic on debatre entre vosaltres.
—A diferència d’uns altres moviments d’alliberament nacional no ens hem dotat d’estructures més enllà de les d’intervenció política: mitjans de comunicació, per exemple. I això ha impedit que es faci el debat. Però alhora també hi ha una certa manca d’anàlisi: davant tenim des de La Vanguardia fins a l’Ara, per on passem pels dolents de la pel·lícula. Alguns ja no ens poden dir pro-etarres, però ens diuen unes altres coses. Ara som els antisistema, com abans érem els amics de la violència. Ara, nosaltres vam emetre un comunicat dèiem que havíem de millorar molt les eines de participació democràtica i debat entre nosaltres. No pot ser que els militants es diguin de tot per Twitter o Facebook. Crec. També parlàvem de la gestió de l’assemblea, de pensar que hi ha espais que només han de ser de la militància i espais de simpatitzants i entorn. Però regular-ho bé, perquè no ens trobem que ens acusin des de fora d’inflar assemblees, que un porta autocars de no sé on… Nosaltres, això ho hem de millorar.
—Com veieu l’ANC de Jordi Sánchez?
—Nosaltres amb l’ANC sempre hi hem viscut una relació d’amor i contradicció. Molts de nosaltres, jo inclòs, érem dels dos-cents primers. I recordo que el primer vice-president de Carme Forcadell era Carles Castellanos i Llorens. Per tant ningú no pot negar la nostra aposta. A Manresa s’ha vist que l’ANC he entrat en bon camí. Es va recuperar la necessitat que el projecte fos l’eina mobilitzadora, que emplacés, que no s’obsessionés que els grans partits de l’independentisme s’havien de posar d’acord per guanyar vés a saber què. Van proposar l’Assemblea d’Electes d’una vegada per totes. Però l’ANC no s’ha aïllat del tot a les manipulacions partidistes. Amb Carme Forcadell, l’ANC va fer un gran paper i vam arribar molt lluny. De moment, no sé si és per l’atomatització després del 27-S, però l’ANC no fa el mateix paper.
—La CUP ha perdonat les paraules de Jordi Sànchez en què insinuava que demanava perdó per haver demanat el vot també per la CUP?
—S’ha perdonat a Sánchez relativament. Costa, quan et diuen això. Fa la sensació que només hi ha una opció independentista en aquest país. Va fer el paper que va fer. Just després nosaltres vam considerar que era un acte de traïció a la transversalitat i al caràcter popular que tenia l’Assemblea. Però bé, algun dia, l’hemeroteca parlarà d’aquest senyor. Jo crec que l’ANC va molt més enllà d’ell. Els socis ara tenen ganes de canya, en el sentit positiu. Jo continuo pensant que l’ANC és una eina molt i molt útil.
—Per acabar: Poble Lliure farà la primera assemblea. Acabareu en partit?
—No ens proposem d’acabar essent un partit, no. Ens proposem d’emplaçar el conjunt de l’esquerra d’aquest país. Com incidim en el procés constituent, quin paper fan els càrrecs electes, què passa als Països Catalans. Tenim voluntat que hi participi qui vulgui. No cal ser de Poble Lliure. Ja hem començat el debat intern, que acabarem a València, on posarem damunt la taula cap on volem caminar.
