Un dels problemes principals que arrossegava l'Assemblea de Catalunya és la relació entre els seus delegats i el pes de representats que els deleguen. Es un tema de difícil solució en qualsevol assemblea. A l'ONU, Xina, amb vuit-cents milions d'habitants, té un vot igual que Dahomey, que en té tres milions.
En la futura assemblea popular veig tres punts a considerar. Primer: si els vots de les delegacions territorials són proporcionals als habitants del territori; Segon: si els vots de les delegacions territorials són proporcionals ais participants en les assemblees de base que els deleguen; Tercer: si es dóna entrada a delegacions sectorials no territorials i amb quin criteri, respecte del nombre de vots.
Sobre el primer punt, i basat en una estadística de població de Banca Catalana del 1974, resultaria una distribució de vots com segueix, donant un vot per cada cinquanta mil habitants i també per fracció que els ultrapassi: Barcelonès, 50; Vallès Oriental, 4; Vallès Occidental, 11; Maresme, 5; Baix Llobregat, 9. Segona regió (Girona) 8, tercera regió (Tarragona) 7, quarta regió (Reus) 4, cinquena regió (Tortosa) 3, sisena regió (Vic) 4, setena regió (Manresa) 6, vuitena regió (Lleida) 6, novena regió (la Seu d'Urgell) 2. Total 119 vots. Cinquanta per al Barcelonès, dels quals trenta-set tocarien al municipi de Barcelona, i seixanta-nou per a la resta del principat. Tanmateix vist l'estat embrionari de la possible Assemblea Popular de Catalunya, penso que seria millor reservar aquesta distribució a temps futurs de més implantació i ara triar el punt segon d'una assemblea proporcional als participants de les assemblees de base. Per mi aquesta segona opció configura, més que no una Assemblea Popular del Principat de Catalunya, una mena de comissió gestora d'aquesta Assemblea Popular.
Per a racionalitzar el nombre de vots caldria que cada delegació presentés una carpeta amb el nom de l'assemblea que delega, el nom i adreces dels responsables, la quantitat de gent que hi participen, diferents associacions que la formen, àrea d'implantació i volum d'influència, organigrama, programa, etc. La Comissió gestora aniria determinant el pes quantitatiu que representa realment cada delegació per concedir-li un nombre de vots adequat. Per exemple, un vot per cada cinquanta inscrits.
La presència de delegacions sectorials és de més difícil racionalització. Per això les assemblees generals com la nostra solen limitar-se a la presència de delegats territorials. Ja en parlarem un altre dia.
Crec important fer un acte decidit de modèstia i limitar-nos a posar en funcionament aquesta missió gestora de l'Assemblea Popular del Principat. Crec també que les diferents delegacions, que actualment hi participen, caldria que s'agrupessin i assumissin el paper de Comissions Gestores de l'Assemblea Popular de les circumscripcions més amunt esmentades. Per exemple: independents de Vilassar de Mar, Montgat i Premià de Mar formarien la gestora del Maresme i com a tal gestora participarien en la gestora del Principat. Sarrià, la Sagrera, Esplugues, etc., formarien la gestora del Barcelonès, el grup de l'Urgell constituiria la gestora de la regió vuitena de Lleida.
Cada gestora aniria promocionant la creació de l'assemblea oberta del territori respectiu. El dia que la cosa estigui madura ja inauguraríem l'Assemblea Popular del Principat de Catalunya.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball de digitalització i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
