Moltes coses han canviat al panorama polític valencià als darrers dos anys (i a l’espanyol), però al meu parer el principal ha sigut la emergència de veus combatives que han sabut replegar el sentir dels milers de persones que han vist destrossades les seves vides per l’avarícia desbocada d’un sistema que ens arrossega a la destrucció. Ada Colau a Catalunya, Monica Oltra al País Valencià o Pablo Iglesias a Espanya, son els exemples més clars d’aquest supòsit. Hi ha no obstant un però. Aquesta rellevància individual no s’ha vist seguida per la construcció d’una eina col·lectiva de lluita i de canvi, i les persones que anònimament han participat del procés de canvi han quedat anorreades dintre d’estructures subjectes al mandat incontestable dels líders.
A Espanya aquest procés ha culminat amb la destrucció d’Izquierda Unida, a Catalunya encara està per veure les conseqüències globals, de moment Iniciativa i EUiA estan desaparegudes, hem de veure que passa amb les CUP i amb Esquerra Republicana. Al País Valencià la situació és molt més clara que no pas a Catalunya, Podemos no ha aconseguit eliminar Compromís, tot i que el partit encara s’està jugant, tot aprofitant un símil futbolístic podem veure dos equips, que no son Podemos-Compromís com podríem pensar, sinó que son Podemos i una part de Compromís (Iniciativa del Poble Valencià més una part del Bloc) i una part del Bloc Nacionalista Valencià. Aquest partit el nacionalisme valencià d’esquerres ho està perdent clarament. Que s’hi està jugant en aquest partit?. Dos projectes: l’un representa la regeneració de la esquerra espanyola amb un projecte de País (espanyol), basat en el federalisme; l’altre representa el “clàssic” nacionalisme valencià, certament descafeïnat en termes socials més o menys d’esquerres i nacionals més o menys sobiranista.
El nacionalisme d’esquerres no té un discurs que pose al centre del debat polític els problemes del País Valencià. Ara assistim al procés de negociació del nou Govern espanyol, on esta Compromís?. Els valencians van aportar 9 diputats amb un programa que anava a defensar els interessos de les classes populars valencianes, o no?. Ja hem vist com els 5 diputats de Podemos s’han passat a les ordres de Madrid, res a dir al remat son Podemos, però i Compromís?. Ha denunciat aquest fet davant la societat valenciana, o a preferit romandre en silenci?. I quines conseqüències té aquestes renúncies per al poble valencià?. I el Bloc?. Ha dit alguna cosa davant aquesta situació?. Son moltes preguntes i cap resposta.
És temps de coratge certament, necessitem respostes, respostes dels polítics que diuen ser els representants de les classes valencianes desfavorides. Sabem que el principal problema del País Valencià és el finançament, però també volem projectar-nos a Espanya i al món com un Poble, és per això que ens cal sentir als nostres polítics parlar de solucions. Solucions a l’espoli econòmic i cultural del País Valencià, solucions al sistema econòmic global des del País Valencià, solucions a la desfeta ecològica del planeta, solucions a les polítiques migratòries. En definitiva ens calen respostes fermes elaborades des del País Valencià. És aquest el sentit d’un partit nacionalista i d’esquerres, sinó és així probablement no té cap sentit, i pot ser per això el nacionalisme d’esquerres estiga perdent el partit. Tant de bo pugem canviar aquesta tendència, perquè sense sobirania política no es solucionaran els problemes que tenim plantejats, ara bé, sembla que aquesta darrera afirmació no es creguda pels actuals dirigents del Bloc, i està per veure si els “crítics” tenen el coratge suficient per fer front a la situació i plantejar clarament que les solucions venen per la construcció de la sobirania política a través del dret a decidir, des de la democràcia radical i de base.
Bonaventura Casanova, Plataforma pel Dret a Decidir PDaD.
