La ILP d’Educació s’ha de poder debatre al Parlament

El passat juliol, es van lliurar al Parlament de Catalunya les més de 95.000 signatures que avalaven la proposta de llei per un nou sistema educatiu a Catalunya. Un cop constituït el govern de la Generalitat, la iniciativa legislativa popular (ILP) s’ha de tramitar. Això significa que s’ha de presentar en una sessió parlamentària i votar si es continua amb el procés de debat de la proposta o es vota majoritàriament una “esmena a la totalitat” que impedeix el posterior debat.

Les ILP són un instrument de la ciutadania per fer propostes de llei que no surten directament dels grups parlamentaris. És, doncs, una molt bona eina de participació ciutadana i una manera d’obrir la vida parlamentària més enllà dels murs de la institució. Però, si quan es presenten ILP, avalades per les signatures corresponents, no es deixa que el debat prosperi, acaben sent paper mullat i s’acaben vetant les propostes ciutadanes. Un flac favor a la nostra democràcia.

Des de la Comissió Promotora de la ILP d’educació creiem que és més necessari que mai que la proposta ciutadana per un Nou Sistema Educatiu a Catalunya es pugui debatre al Parlament, i per això, fem una crida a tots els parlamentaris i parlamentàries perquè, malgrat no estiguin d’acord en totes les propostes que es fan, no vetin el debat.

En uns moments com els actuals, en els que es proposa construir les bases per a un nou país, creiem que l’educació és cabdal per aquesta construcció, i que cal que la participació ciutadana hi estigui present. D’altra banda, tenim problemes suficients en el món educatiu com perquè alguns dels principis de l’actual Llei d’Educació de Catalunya (LEC) s’hagin de revisar.

Qüestions com la doble xarxa educativa i les distorsions que està creant (a Barcelona, només un 37% de l’alumnat general pot accedir a un centre públic, però aquests acullen el 75% de l’alumnat immigrat). El tancament de línies en els centres públics mentre es mantenen els concerts (36 grups a centres públics es van tancar el 2014/15 i només un de concertat, i aquest curs la comunitat educativa ja està protestant per nous tancaments de línies a la pública: 21 al Baix Llobregat, nou al Maresme i moltes més). La manca de recursos en els centres públics (els pressupostos actuals prorrogats han destinat un increment del 17 % als centres concertats, mentre es mantenen les retallades a la pública). La creixent desigualtat educativa que s’està donant en funció de l’origen cultural i social de l’alumnat (a Nou Barris, el 37,8 % de la població té només estudis primaris, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi, el 90 % té, com a mínim, el Batxillerat).

L’augment de la pobresa infantil i la manca de beques per fer-hi front (actualment hi ha un milió d’alumnes dels quals el 28% estan per sota el llindar de la pobresa segons l’IDESCAT, això representa 300.000 alumnes; hi ha una mitjana d’unes 80.000 beques concedides, això vol dir que per cobrir les necessitats bàsiques caldrien com a mínim 220.000 beques més). La quantitat de joves que no poden accedir a la universitat per problemes econòmics (la caiguda de la preinscripció universitària és més del doble que la caiguda demogràfica i són les classes més desafavorides les que estan desistint d’accedir a la universitat. Actualment els fills de treballadors de coll blau són tan sols un 27% de la població universitària, mentre que els seus pares conformen el 48% de la població entre 40 i 60 anys).

El creixent malestar als centres per les noves formes de gestió vertical que dificulten terriblement el treball en equip, la participació de les famílies i la comunitat educativa en les decisions del centres. L’empitjorament de les condicions laborals del professorat que impossibiliten donar resposta a l’alumnat amb més dificultats, la imposició de la LOMCE que la majoria de centres ja han rebutjat….Són només alguns dels problemes que tenim sobre la taula.

Enfront de tot això, i amb la intenció de tornar a posar el tema de l’educació al debat social i d’establir unes noves bases per a una educació pública, gratuïta, democràtica, laica, coeducadora, inclusiva, no discriminatòria, catalana, i de qualitat, es va posar en marxa la ILP per a una nova Llei del Sistema Educatiu.

Gratuïtat total des dels 0-3 anys fins a la universitat

A partir de la proposta d’una mare en una Assemblea Groga, es va convidar tots els sectors de la comunitat educativa (famílies, professorat, alumnat) i de la societat civil, sindicats i partits, associacions de veïns, col·lectius, etc., per elaborar unes bases per a un nou sistema educatiu a Catalunya. Aquesta ILP està avalada per més de 160 entitats de la societat civil catalana i, amb pocs recursos, escàs suport mediàtic, i gràcies a l’esforç de persones voluntàries, ha recollit més de 95.000 signatures, el doble de les necessàries per entrar al Parlament.

Per donar resposta els problemes actuals, aquesta ILP planteja, entre altres coses:

1) Fer efectiu i real el “dret a l’educació” per a tota la ciutadania, sense importar el seu origen social ni el seu nivell econòmic. Per a això es proposa la gratuïtat total des dels 0-3 anys fins a la universitat.

2) Disminució progressiva dels concerts educatius, en considerar que són una manera de posar els diners de tots al servei d’uns quants i que augmenten la segregació educativa.

3) Recuperar la participació de la comunitat educativa en la presa de decisions, que la LEC i la LOMCE han eliminat. Per una autonomia de centres real, sense direccions imposades des de l’administració.

4) Consolidar el català com a llengua vehicular en tot el sistema educatiu.

5) Un finançament d’acord amb la importància que té l’educació per a la vida de les persones i la societat, amb un percentatge d’inversió pública, igual, com a mínim, a la mitjana europea.

Finalment, creiem que negar un debat públic en seu parlamentària sobre l’educació posarà en qüestió la qualitat del procés constituent que s’està endegant, donant-ne una imatge tancada i elitista i no generarà les adhesions necessàries per ser un moviment majoritari. Ans al contrari, pot generar rebuig i desconfiança en una part significativa de la població. Això es podria evitar votant en contra de qualsevol esmena a la totalitat que es presenti contra la ILP del sistema educatiu i deixant que segueixi el seu curs de debat parlamentari.