Ja ho sabíem, però ara ha quedat demostrat. Madrid i la FAES dicten i els col·laboracionistes repeteixen com a lloros o com a papagais les consignes prefabricades. Encara arriben aquestes argumentaris al nou Govern que ja no és el PP. Es veu que davant la possibilitat que un territori de la Corona d’Aragó reconquereixi la seva sobirania perduda el 1714, temen que altres territoris com les Illes Balears puguin voler seguir el mateix camí. Per això, tot el ramat ha de seguir les directrius que arriben en el sentit que no formam una mateixa nació, i, per tant, no tenim la mateixa llengua. Fan un complet ridícul i demostren que en lloc de tenir un cervell per pensar, ho fan amb les vísceres, o perquè cobrant sant Pere canta. Els borinots només es justifiquen si cobren per la vil feina que han d’haver de fer. Si abans que el Principat s’independitzi ja ens tracten així, què no faran quan això passi? Serà pitjor que les conseqüències de la derrota del 1715.
Una vegada que han perdut la menjadora aquí, ara la cerquen obeint Madrid, que també deu haver recomanat fer la celebració dels tres-cents anys de la victòria de les tropes borbòniques sobre les tropes mallorquines. Això ha quedat demostrat amb els diferents actes que organitza la Capitania General, que vol celebrar els 300 anys, ja que aquesta institució es va crear una vegada que els espanyols varen ocupar Mallorca por “justo derecho de conquista”, segons Felip V, enguany fa tres segles.
Ara, a mitjan agost, els representants de la Capitania General de les Illes Balears varen demanar autorització a l’Ajuntament de Manacor per poder realitzar un acte de celebració del tricentenari de la seva creació. L’Ajuntament de Manacor ha rebutjat la realització d’aquest acte perquè considera que no es pot celebrar la pèrdua de les nostres institucions centenàries que suposaven la nostra sobirania. La creació de la Capitania General es duu a terme a partir del Decret de Nova Planta, que n’hi va haver quatre (un per a València, un per a l’Aragó, un per al Principat i un per a Mallorca i les Pitiüses).
Les principals conseqüències d’aquest decret varen ser la pèrdua de la sobirania compartida entre la monarquia i els estaments, que aquí es trobaven representats al Gran i General Consell, que tenia les mateixes competències que les Corts, que aquest regne no tenia. El Decret de Nova Planta també suposa la prohibició de la llengua catalana a l’Administració de Justícia, i la imposició de la llengua castellana a tots els àmbits públics i a l’escola.
Comença l’espoli que dura fins als nostres dies. Guillem Morro Veny, de Porreres, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i en Filosofia i Lletres per la Universitat de les Illes Balears; i doctor en Història per la Universitat de Barcelona ho deia molt clar i català en una entrevista publicada al dbalears.cat, el 23 d’agost: «A partir de l'any 1715 una mà estrangera, Castella, agafa el calaix, l'obri, i se'n duu tots els doblers». Sobre aquesta història que massa espanyols s’han encarregat d’amagar i de falsificar s’han escrit bastants llibres, especialment enguany, any del tricentenari, que poden treure tots els mallorquins i eivissencs que ho vulguin fer de la ignorància en què ens han volgut mantenir. Per tot el que he explicat, es pot deduir que el consistori manacorí mereix la felicitació de totes les persones de bona fe, per haver-nos mantingut la dignitat com a poble.
