Preguntes sobre el trist significat de les paraules l'11 d'agost de 2015 a Salou

11 d'agost del 2015. Xavier Gámez, intendent dels Mosso d'Esquadra, explica en roda de premsa que "En un domicili de la plaça de Sant Jordi de Salou, en el moment de l’entrada dels Mossos, una de les persones que hi residia ha anat cap a la terrassa, s’ha enfilat a la barana, s’ha agafat a un tendal i, per motius que encara desconeixem, sense interacció amb els agents dels Mossos d’Esquadra, s’ha precipitat, ha caigut a terra des de tres pisos d’alçada i ha resultat morta”. L’intendent dels Mossos ha explicat que l’home que ha perdut la vida també hauria estat detingut en l’operatiu i ha remarcat que no li consta “que hagi mantingut cap diàleg amb els agents."

Aquesta és la notícia. Un 'mantero' "ha mort" a Salou "perquè s'ha tirat" des d'un tercer pis. Curioses les portades dels mitjans digitals que amb total rotunditat donen com a certa la versió d'una de les parts, precisament la que tenia més a perdre si la versió no fos aquesta. L'altra part no té caps de premsa, ni somriures per als periodistes, ni polits intendents que expliquen què ha passat com a veritat oficial que passa a ser automàticament la versió real... Són treballadors i treballadores expulsats dels seus països per la fam, que viuen com poden -i poden treballant- i tal com deia Pujol (alguna cosa es pot aprofitar del lladre confés), per si algú encara els anomena "senegalesos", són catalans perquè viuen i treballen a Catalunya, catalaníssims perquè no paren de treballar ni de viure.

La ràbia desfermada pels seus companys, cent o dos-cents segons els mitjans, no s'entendria si aquest titular donat per l'intendent Gámez fos l'únic possible. Fins i tot podríem dir i pensar (de fet ho acabo de llegir escrit a twitter) que "els negres de Salou no entenen que el seu amic s'ha tirat". I arribats aquí, podríem dir que cas tancat, si mai ningú l'ha obert... i que condemnem la violència dels qui no entenen que res han tingut a veure en la mort del seu company els policies que han entrat a casa seva en un operatiu contra el 'top manta'.

Però si analitzem les mateixes declaracions del Gámez la cosa ja trontolla i si trontolla precisament ara que els únics que tenen la paraula que s'escolta i es reprodueix són els uniformats, imagineu-vos què pot passar demà. Diu Gámez que "l’home que ha perdut la vida també hauria estat detingut en l’operatiu i ha remarcat que no li consta que hagi mantingut cap diàleg amb els agents". Em pregunto jo com pot ser que a algú el detingui un policia i no li digui res, que algú sigui enxampat per un de la porra a les tantes de la matinada a casa seva i no sàpiga ni tan sols de què se l'acusa. Si és així, si uns colla d'uniformats vestits entre Star Wars i l'Estat Islàmic entren a casa teva a les tantes del matí sense dir res, se suposa que rebentant la porta, i t'agafen (perquè sinó ja no entenc com es deté una persona), escapar-se'n és el mínim que qualsevol persona de seny faria.

Ara bé, si escapant-te'n caus d'un tercer pis i et mates, l'únic culpable ets tu? L'únic responsable de la mort ets tu que no saps ni de què fuges? Com poden dir que no hi ha hagut "interacció"? Clar que n'hi ha hagut, malgrat que aquesta interacció no es pugui dir que hagi estat una empenta per fer caure aquesta persona del lloc on es trobava, però d'interacció clar que n'hi ha hagut... Interacció del que s'explica i no es publica, del que se sap i no es diu, del que no es pot demostrar però passa. I passa perquè en determinats casos es pot demostrar: Ciutat Morta, Comando Dixa, etc. i més.

Em pregunto ja per acabar per què avui la premsa digital (i segurament tola la de paper demà) reprodueix una única versió, la dels Mossos. Sé la resposta però crec que aquí hi cap una consideració del periodista Josep M. Huertas quan es preguntava, a final dels setanta del segle passat, com podia ser que un cop sentida la versió dels policies cap periodista llevat d'ell no reproduís a la mateixa mida i amb el mateix nombre de caràcters la versió dels suposats delinqüents. Ho acabo d'escriure i veig com jo també he caigut en la seva trampa, perquè aquí no hi ha delinqüents i policia. Aquí hi ha un mort (que segons quines versions seria un assassinat) i policia (que no dic què serien segons quines versions perquè la Llei Mordassa m'ho prohibeix però és una paraula que té la mateixa etimologia que "assassinat").

Volem tota la veritat i sentir les coses anomenades pels seus noms. Mal servei tindríem si només en sabéssim allò que alguns suposen que ha passat oque hauria d'haver passat i que Gámez ha definit com “la veritat”.