Dissabte 13 de juny del 2015 seré conseller de l'Ajuntament de Tarragona per la CUP, al costat de la Laia Estrada Cañón, un persona que ve de les lluites de la ciutat, mai no les deixa ni les ha deixat i és, en definitiva, lluita però sobretot persona, perquè si no poses davant la persona a la lluita mai res no tira endavant. Per això sol ja valdria la pena ser dissabte a l'antic convent de la plaça de la Font però hi ha molt més...
Hi seré com hi va ser el Josep Alomà el 1936, tinent d’alcalde i regidor de Cultura en representació de la CNT-FAI, càrrec a partir del qual va transformar la cultura tarragonina en positiu com mai abans s'havia fet, alhora que com a membre del CENU escolaritzava la totalitat de la població infantil tarragonina per primer cop a la història i ho feia en català. Jo només seré conseller... però les passes de l'Alomà són ben presents en la lluita institucional que sempre havíem atacat i que avui alguns assumim només amb la voluntat de canviar-ho tot, fer net de corrupció i construir les noves formes de la societat catalana del segle XXI, que seran les dels Països Catalans lliures, per tant no autoritàries, socialistes i feministes.
Pere combatre la corrupció, aquesta marca de fàbrica de la institució burgesa municipal (no parlo ara des de la ideologia sinó només amb dades a les mans), tal com la Laia, jo assumiré el codi ètic de la CUP, que ahir vam proposar com a codi ètic general de l'Ajuntament a l'alcalde Ballesteros i que, evidentment, no va assumir; i del qual ens els propers dies tots els grups presents al consistori en rebran una còpia.
Seguint aquest codi ètic, ingressaré 1.600 euros nets al mes amb 14 pagues i per tant deixaré d'ingressar 400 euros cada mes del meu actual treball com a professor de Secundària; podré estar un màxim de dues legislatures com a membre de l'Ajuntament i quan acabi tornaré a la meva actual feina o a la que compatibilitzi amb la de conseller en aquell moment; no podré cobrar mai de més d'un càrrec, ni en consells comarcals, ni en diputacions, ni en empreses municipals; no ingressaré ni un euro per assistir a cap ple ni a enlloc; i renunciaré a tots els regals que ens facin (que no són pocs, a final de legislatura en publicarem al llista). El mateix que la Laia, que farà el mateix menys pel que fa al salari ja que cobrarà el que fins ara rebia per la seva feina, al voltant dels 1.200 euros.
Segons molta de la gent ben situada, o només situada, aquestes normes internes que volem fer generals són “de misèria” i obliden quan ho diuen que els seus partits (sobretot PSOE, CyU i PP) han permès que el Salari Mínim Interprofessional sigui tan baix que els meus 1.600 euros siguin dues vegades i mitja l'SMI i que l'absoluta majoria de treballadors i treballadores d'aquest país no arribin ni a dues vegades l'SMI. Vergonya em faria a mi ser d'un d'aquests partits i dir que són poc 1.600 euros! És el retrat de la misèria que qui mana ha permès i ha legalitzat.
A algú potser li semblarà estrany que un conseller municipal electe expliqui això públicament però nosaltres tenim clar que la transparència sempre és un bon camí per tal que els vividors, les lladres i qui només veu les institucions municipals com un lloc on folrar-se fugin com les rates de la cosa pública. Continuar dient que els salaris dels càrrecs públics han de ser alts per evitar la corrupció és ser cec o no entendre que qui cobra moltíssim sempre en vol més i que les ganes de moltíssim no es curen amb molt. Això és, precisament, el que ens expliquen els casos de corrupció destapats arreu de l'Estat en els darrers anys.
Per això i per moltíssim més, dissabte prometré la Constitució Espanyola fins que la seva mort ens separi.. o alguna altra fórmula que deixi clar que som aquí per canviar-ho tot. I si no, no hi seríem.
