Com a gran apassionat de la música Reggae i com algú amb inquietuds polítiques, he seguit la polèmica que s'ha esdevingut al si del conegut festival de Reggae Rototom,que es fa des de 2010 al País València, com no, a Benicàssim. El resultat m'ha fet reflexionar. Matisyahu, un conegut music que barreja Rap i Reggae, originari de EEUU, però més conegut per a ser Sionista i fer-ne bandera amb les simpaties del mateix govern d'Israel, tenia que tocar a l'edició del festival d'enguany. El col·lectiu contrari a l'ocupació Isrealí de Palestina BDS al País València, va iniciar una campanya demanant la suspensió del concert de Matisyahu, rebent el suport de diferents organitzacions i col·lectius del festival així de alguns musics que es negaven a tocar al festival si hi tocava Matisyahu, com es el cas de La Gossa Sorda. La campanya va anar agafant força i va aconseguir un resultat il·lusionant. Els organitzadors del festival, després que Matisyahu es negués a fer una declaració a favor de la llibertat del poble palestí, van decidir suspendre la seva actuació.
Però la alegria d'una mobilització popular què és capaç d'aconseguir fites amb carregues simbòliques interessants va durar poc. 24 hores després les queixes de l'ambaixada d'Israel, la dels Estats Units i fins i tot del govern espanyol (no m'imagino a el president Rajoy ni a qualsevol dels seus múltiples assessors escoltant a Matisyahu ni assistint al Rototom) han fet “rectificar” al Festival i tornar a incloure el concert de Matisyahu a la seva programació, sumat a un interès exhaustiu de deixar clar que els organitzadors del festival no son Antisemites. Queda palès que els tentacles del Status Quo són molt llargs, qui millor per representar-lo que el triangle EEUU-Israel-Estat Espanyol, que s'estableixi aquesta, tants cops lamentada, triple-aliança de nou hauria de fer pensar a tot aquell que es vulgui considerar d'esquerres.
Se'm generen diverses preguntes. Realment els hi feia tant de mal la suspensió com perquè saltessin tantes alarmes? Entenc que, que entrin qüestions polítiques a espais d'oci disposades a establir criteris culturals contra-hegemònics és molest per el poder, significa normalitzar ètiques allunyades de les institucionalitzades, assumir veus dissidents a l'hegemonia liberal estatunidenca. És una porta oberta a ampliar els poders de decisió en l'oci, escollir com ens relacionem, que potenciem i que denunciem. Festa sí, lluita també. L'altra hipòtesi és més simple: perquè poden. Els esforç és mínim i el redit és immediat. No fa falta esperar gaire per veure les xarxes bullint amb arguments de la talla de “el Rototom és racista per voler prohibir un jueu” com afirma la mateixa Pilar Rahola amb 84 comparticions a Twitter, i van pujant. Normalitzar la llibertat de expressió interessada. El Jueves comparant Mònica Oltra amb Albiol perquè està a favor del veto al cantant Jueu, de la seva condició de sionista, ni rastre. Contrari als drets del poble palestí, la defensa de la llibertat d'un poble a canvi de l'opressió d'un altre. Com suggeria ahir per xarxes Carlos Taibó, l'hemeroteca que prova el posicionament del músic, (política a part, bon músic) està allà i és gran. Potser els racistes són els que consideren això una qüestió ètnica. Mussolini mai va destacar per la seva condició d'Italià, ho va fer per la seva condició de feixista. Ens queda camí per recórrer.
