Dimarts passat, l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB) va aplegar la presentació de llibre "Isabel Pallarès i Roqué, mosaic d'una dona valenta" que va esdevenir en un homenatge sobre la seva persona
L'acte va comptar amb la perticipació Agustí Alcoberro, actual Vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni de la UB; Alma Reza, historiadora i gestora cultural; Blanca Serra, independentista històrica; Elisenda Paluzié, catedràtica d’Economia de la UB i Carles Sastre, Secretari General de la Intersindical-CSC durant els anys 2013-2020. Tots ells van glosar la personalitat d'Isabel Pallarès.
Agustí Alcoberro amb qui havia mantingut una relació de lluites compartides va obrir l'acte amb una presentació. A continuació, Alma Reza va parlar del vincle que tenia amb la Isabel arrel d’un interès comú per la cultura. Compartint opinió, Blanca Serra va fer-nos saber com ella no havia pogut fer Filologia catalana, al seu temps no existia, i com envejava que la Isabel ho hagués pogut fer, i va lloar la seva tasca en l’àmbit de la llengua i de l’activisme sindicalista. Elisenda Paluzié va explicar la seva afinitat en diverses circumstàncies, com a representant sindical a la JPDI, a les consultes municipals per la independència, amb la creació de Sobirania i Progrés i un llarg camí compartit... Finalment, Carles Sastre , amb qui va coincidir a la Intersindical-CSC durant ben bé 15 anys, el qual hi tenia una estreta relació més enllà de l’àmbit professional, va destacar els aspectes més importants del llegat d’Isabel Pallarès: la vinculació personal entre tots dos, que feien un tàndem sempitern, fent creixer el projecte sindical amb força i il·lusió.
Quan va morir la Isabel, es va pensar que per mantenir viva la seva memòria, es podia fer un llibre. Calia posar-se en contacte amb tota aquella gent que l’havia coneguda en l’àmbit professional i personal per tal que parlessin de la personalitat d’aquesta dona en totes les seves vessants. Una dona polifacètica i lluitadora. També era important fer un recull dels articles que va anar publicant i que, malauradament, són de rabiosa actualitat.
L’aula de la UB que aplegava l'homenatge era plena d’antics companys i amics. L'acte va finalitzar amb la lectura del poema “Ara mateix” de Miquel Martí Pol recitat per Cinta Massip Bonet i es va regalar als fills de la Isabel, l’Arnau i la Maria, l’original del dibuix amb la imatge de la Isabel que il·lustra la portada del llibre, feta amb bolígraf Bic per Jordi Magrià i Vilardebó, el “Bicman”, també present a l’acte. Com a cloenda es va fer un brindis amb cava per la vida i per una lluita que no s’acaba.
