«Carreres i Palet, Joan (Cercs, Berguedà 1894 - Mèxic 1970). Enginyer. Estudià tecnologia i teoria dels teixits a l'Escola Industrial de Terrassa i dirigí fàbriques de teixits a Barcelona. Publicà, en català, diversos treballs, i d'altres en castellà, un dels quals fou declarat llibre de text a l'Escuela Superior de Ingenieria Tèxtil de Mèxic. Membre d'Acció Catalana i, després, del PSUC, fou un dels fundadors del moviment Palestra. Durant la guerra civil del 1936-39 ocupà un alt càrrec en la direcció general del comerç exterior, de la conselleria d'Economia de la Generalitat.»
Aquesta és la fitxa que Miquel Ferrer, entranyable i vell amic de Joan Carreres i Palet, redactà per a la Gran Enciclopèdia Catalana. Però, com era aquest català mort a l'exili? El mateix Miquel Ferrer ens descriu en un altre lloc: «Era un home alt i gros i un sentimental com una casa. No podia tenir enemics i, per nosaltres, era un amic de l'ànima».»EI seu optimisme no fallava mai. La seva empenta tampoc. Coneixia Catalunya pam a pam, participava en totes les activitats en- caminades a la realització dels nostres ideals. Era un home que havia arribat a pesar més de cent quilos i, per tant. tenia una empenta extraordinària». Diu que va ser un dels qui van passar la nit del 14 al 15 d'abril del 1931 fent guàrdia al palau de la Generalitat, disposat a defensar la República Catalana proclamada. Havia ingressat al CADCl el 1912, quan encara tenia l'estatge al carrer Comtal.
Pere Foix remarca que «era un gran amic i abnegat patriota», «trempat i rialler». I Abelard Tona Nadalmai el recorda com a «català exemplar» i com «un enamorat de la natura i del paisatge català». Però la seva passió per l'excursionisme i el seu enamorament de la natura no s'estroncaren en deixar Catalunya. Com altres catalans d'Amèrica, fent honor al millor esperit cosmopolita català, però potser ell més que ningú, se'n va fer un tip d'excursions per les terres del nou país d'adopció, de bracet amb els excursionistes mexicans, tot just arribat a Mèxic ja s'integrà, amb la seva filla Montserrat, a un actiu grup excursionista, on ell mateix digué que es trobaven «com el peix a l'aigua»...
Joan Carreres i Palet fou, com el doctor Trueta i tants d'altres, un dels catalans que més patien en pensar que pogués produir-se una gran solució de continuïtat i que les noves generacions perdessin la memòria dels temps passats. Fou tan forta la batzegada dels anys següents al 39! Ara ja podem fer-ne el balanç i podem veure que la continuïtat ha estat salvada, sovint fins i tot amb notables millores, però és a homes com ell que devem la tasca persistent i abnegada, en el seu cas també cordial i joiosa i en contacte directe amb la joventut, que ha fet possible que hagi estat així.
