Estudis de consultores com PricewaterhouseCoopers (PWC) per encàrrec de la Generalitat, un conseller de salut ex-president de la patronal de la sanitat privada i un govern de marcat accent conservador configuren un full de ruta, aquest lluny de llums i taquígrafs, cap a la privatització de la sanitat pública.
Una voluntat privatitzadora que cal iniciar en un lloc lluny d’una àrea metropolitana densament poblada o del Camp de Tarragona esquitxat pel cas INNOVA destapat per la CUP de Reus, en una zona amb poca conflictivitat social i laboral on les possibles protestes quedin fora dels titulars dels mitjans de comunicació nacionals.
I cal fer-ho de mica en mica, trossejant l’ICS, sense fer gaire soroll, aprofitant una figura jurídica que permeti una privatització per etapes. Així sorgeix el Consorci Sanitari, que representa un canvi de model ja que permet l’entrada al capital privat, precaritza les condicions del personal, i que, segons els seus estatuts actuarà “regit pels principis de rendibilitat, economia i productivitat”
I davant del desmantellament progressiu de la sanitat pública: 350 actes i mobilitzacions, entre les quals dues grans manifestacions a Lleida, 38.575 signatures i centenars d’usuaris i treballadors aplegats sota la marea blanca, exemple d’unitat popular, de treball colze a colze entre diferents sensibilitats en contra del desmantellament d’un dels pilars de l’Estat del benestar, la sanitat universal, gratuïta i de qualitat.
Una unitat que s’ha estès com una taca d’oli arreu de Ponent i que, sortosament, ha anorreat les possibilitat de capitalització de la lluita sota sigles i organitzacions per donar tota la iniciativa i pes polític, a una marea heterogènia i plural, enxarxada, de base i assembleària.
I ens hem de felicitar perquè la feinada de la Marea ha fet retrocedir, de mica en mica els defensors de la privatització deixant sols al govern de CiU i un Ajuntament de Lleida socialista governat per l’alcalde mes convergent, demostrant un cop més que la mobilització popular es la millor eina, que cal dos peus al carrer i el crit a les institucions.
Quan les lluites es pugin aplegar, quan acostem la Marea Blanca amb la lluita per la remunicipalització dels serveis públics, en defensa del territori, per una economia social i justa i per l’alliberament nacional construirem una eina popular inexpugnable.
