Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Llengua
Commemoració de la 46a Renovació de la Flama de la Llengua a Montserrat

Els parlaments del Pare Abat Josep M. Soler, l'alcalde de Llançà i el president la Unió Excursionista Llançanenca han coincidit en manifestar que malgrat una certa normalitat, encara cal defensar la llengua i reivindicar el seu ús a tots els Països Catalans

22/02/2015

Aquest diumenge, Montserrat ha acollit la 46è edició de la renovació de la Flama de la Llengua. Enguany la Unió Excursionista Llançanenca ha estat la portadora de la Flama que va sortir el passat 1 de febrer de Prada de Conflent. Un cop col·locada la flama a llàntia que es troba a l'atri del monestir, on romendrà fins l'any vinent, els parlaments del Pare Abat Josep M. Soler, l'alcalde de Llançà i el president de l'entitat excursionista han coincidit en manifestar que malgrat la certa normalitat de la llengua, encara cal defensar-la i reivindicar el seu ús a tots els Països Catalans i per això cal mantenir la viva la flama,  la voluntat del poble que la fa possible, com a signe d'identitat nacional que cerca trobar un lloc en el món. Els actes ha comptat amb la particiació dels Castellers del Riberal i els Pallagos del Conflent que han carregat i descarregat castells a l'esplanada del monestir.

Els actes de la Renovació de la Flama s’inicien cada any unes setmanes abans de l’acte a Montserrat, amb l’encesa de la Flama a Prada del Conflent, davant la tomba del mestre Fabra. Són els excursionistes els qui portaran la Flama a Montserrat, que és dipositada a la llàntia situada a l’atri del santuari i que manté aquest foc encès tot l’any. La llàntia que acull la flama porta les següents inscripcions, en al·lusió a la nostra llengua: “l’encengué la fe, la portà l’esforç, la manté la voluntat d’un poble”.

Fa 4 anys va marcar l'inici dels actes del 80è aniversari de les Normes de Castelló, i el Centre Excursionista de Castelló va ser l’encarregat de l’organització de les activitats, amb la col·laboració de moltes de les entitats excrusionistes del país, entre les quals el Centre Excursionista d'Ontinyent.

El desembre de 2008, amb motiu del 40è aniversari de la celebració d'aquest acte, va tenir lloc a Montserrat un acte d'homenatge i agraïment a les entitats i persones que han fet possible la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana. Amb aquest motiu, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), va publicar el llibre "Quaranta anys de la flama de la llengua catalana (1968-2008)", de Francesc Romà i Casanovas i editat per la FEEC.

La renovació de la flama de la llengua catalana és una tradició que es remunta a l’any 1968, quan una vintena d’entitats agrupades en la Federació Catalana de Muntanyisme es van afegir a la celebració de l’any Fabra.

Valora
Rànquings
  1. La CACG (Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines) ha reunit 100 persones a Figueres en una protesta contra la visita de Felipe VI
  2. Cerdanyola recorda a Txiki
  3. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG) prepara un acte-brindis antimonàrquic a Figueres
  4. La CUP culmina el Procés Garbí amb molts deures per respondre als nous reptes
  5. Acte institucional a Girona per commemorar el 6 d'octubre del 1934
  6. 174 entitats europees demanen a Sánchez la suspensió de la Llei Rovira
  7. Acte de presentació del Correllengua Llera del Ter - Gavarres
  8. Noranta anys després es reproduirà a la Plaça de l'Ajuntament d'Igualada la hissada de l'estelada del 6 d'octubre del 1934.
  9. Recullen gairebé tres mil signatures per protegir el volcà i els morrots del Montsacopa
  10. Polèmica Benet-Audet (I)
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid