Avui s’han produït diverses novetats en relació al 9-N, per començar el govern espanyol ha afirmat que no actuarà si la Generalitat no intervé al 9N alternatiu, segons ha assegurat el ministre de Justícia, Rafael Catalá: "Si el Govern de la Generalitat no promou actuacions en el desenvolupament d'una consulta no autoritzada, no sembla que sigui necessari requerir davant el TC ni als jutges i tribunals per actuar, perquè no hi ha infracció de l'ordenament jurídic", ha subratllat el ministre. Davant la possibilitat que demà assumeixin la direcció de l'9N les entitats del Pacte pel Dret a Decidir, el coordinador general de CDC, Josep Rull, ha subratllat que és el Govern qui "tira endavant" aquest procés i que "qui posa les urnes el 9N és un president -el de la Generalitat- que es diu Artur Mas", sense perjudici que li donin suport les organitzacions civils. La delegada del govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna, ha remès un a sèrie de cartes a diversos ajuntaments catalans i a la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament Irene Rigau en què els recorda la "importància" que no contravinguin la decisió del TC, a el que el govern català ha respost que està "sempre" compromès amb "el compliment del principi de la legalitat". En aquesta línia amenaçant, el portaveu parlamentari del PPC, Enric Millo, ha exigit al president català que "doni la cara", "rectifiqui" el seu rumb i acati la suspensió del 9N per part del TC, per així evitar "accidents inútils ".
Per la seva banda, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha assegurat que els Mossos d'Esquadra han de complir la legalitat i que, "en el cas extrem" que hi hagués una ordre de jutges o fiscals per retirar les urnes que s'instal·lin el 9N, l'atendran "com no pot ser d'una altra manera". Els Mossos d'Esquadra estaran en "màxima alerta" diumenge i desplegaran per tot el Principat a un total de 6.992 agents, en un dispositiu que estarà dirigit al Centre de Coordinació pel conseller d'Interior i la cúpula de la policia catalana.
Per acabar, en el front judicial, el Tribunal Suprem ha rebutjat anul·lar la decisió del Govern de recórrer davant el Constitucional la convocatòria per part de la Generalitat d'una consulta alternativa per al 9 de novembre. En el mateix Tribunal Suprem, UPyD ha ampliat per segona vegada la seva querella contra el president de la Generalitat per incloure nous fets en les seves acusacions, vinculats a la preparació de la consulta alternativa i ha ampliat la seva querella a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i als quatre membres de la Mesa de la cambra dels partits pro-consulta. El sindicat ultradretà Manos Limpias ha ampliat per sisena vegada la seva querella contra el president de la Generalitat, ara per "insubordinació" al TC i també per mantenir els preparatius per al nou model de consulta del 9N. Per la seva banda, Societat Civil Catalana (SCC) ha denunciat davant la Fiscalia Superior de Justícia de Catalunya l'ús "il·legítim" de les dades personals dels catalans per al 9N, cosa que en opinió d'aquesta plataforma unionista podria ser constitutiu d'un delicte de revelació de secrets. En el seu escrit de denúncia davant de la Fiscalia, SCC constata que la Generalitat està enviant als domicilis dels catalans "propaganda" personalitzada, amb noms i cognoms, en la qual anima a la participació per pronunciar-se "sobre el futur polític del nostre país" .
