Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Tardor del 2015
03/09/2014 Adam Majó

Escenaris possibles per la tardor del 2015:

De victòria. Com a conseqüència del resultat favorable a la consulta, o al contrari, com a resposta a la impossibilitat de realitzar-la, s’han fet unes eleeccions anticipades i el parlament escollit ha declarat la independència. Les quatre barres encara no onegen a la seu de les Nacions Unides, però és qüestió de mesos perquè el govern del Regne d’Espanya, pressionat des de fora i des de dins, ha abaixat el to de la retòrica antidemocràtica i ha iniciat discretes negociacions per repartir actius i passius.

De retirada. Que es pot produir de forma col.lectiva i democràtica, amb una improbable victòria del No al referèndum, o d’esquenes a la voluntat popular, renunciant, el govern de la Generalitat, a fer res, ni consulta ni declaració d’independència, ajornant-ho tot per un “més endavant” que no arribarà mai. Aquesta darrera opció, no cal dir-ho, és la que esperen l’Estat i els partidaris del no, però també algun vell independentista superat pels esdeveniments.

De derrota. Davant la fermesa del govern de la Generalitat, dels ajuntaments, dels partits democràtics i sobretot de la gent organitzada i mobilitzada, el govern del Regne, amb la Constitució a la mà i l’aval del cap d’estat, opta per la força i la involució, suspenent el parlament de Catalunya, prenent les competències en seguretat i educació, il·legalitzant l’ANC i alguna altra entitat o partit polític, cessant alcaldes i càrrecs públics que no acatin ordres i sentències, tancant algun diari i una pila de webs, sancionant funcionaris que rebutgin aplicar determinades directrius, reprimint amb contundència accions de protesta, empresonant líders polítics i ciutadans… Sense la contundència del cop d’estat de l’any 36 (o del 23, o d’ara fa 300 anys), certament, però amb els mateixos esperit i voluntat. La diferència, però, és que en Franco i en Primo de Rivera comptaven amb una part important de la societat catalana -l’església i els industrials a davant de tot- disposades a col·laborar activament amb el nou règim. Per això els va ser relativament fàcil trobar persones a punt per ocupar els càrrecs a les institicions i al teixit social que la gent d’esquerres i catalanista havien deixat vacants. Cada cop que l’estat espanyol ha volgut esclafar els intents de la nació catalana per caminar sola ha necessitat, i trobat, sectors significatius del país disposats a fer-li costat. Em fa l’efecte, en canvi, que actualment, tret de determinades nissagues empreserials que ja no tenen ni de bon troç el pes de fa setanta anys i de sectors molt marginals de la societat, ningú estaria disoposat a fer el trist paper de col.laborador amb aquells que volen esclafar la veu i la voluntat populars, el consens entorn al dret a decidir és massa ampli i fort. I sense aquesta col.laboració, sense botiflers, l’estat podrà fernar el procés momentàneament, però no el podrà aturar. Si això és cert, aquesta tercera possibilitat, la de la derrota, és, hores d’ara, i per sort, molt complicada. Només quedarien les altres dues: o ens fem enrera o guanyem.

Valora
Rànquings
  1. Palma acollirà la II Trobada de Dones dels Països Catalans
  2. Voluntat de construir una xarxa per trobar formes d'organització per incidir en la presa de decisions
  3. 40è aniversari de la manifestació per la llengua de l'MDT aturada per les càrregues indiscriminades de la policia espanyola
  4. Una llei de la selva de societats primitives.
  5. Sant Jordi per la Llengua fa una crida per convertir el Sant Jordi en una diada en defensa del català
  6. Xerrades del sindicat Intersindical-CSC a Girona
  7. Comitès d’empresa dels Jesuïtes, Thau, Joan Pelegrí, Virolai i Maristes es mobilitzaran per la igualtat de jornada amb la pública
  8. La CUP denuncia el tancament de 111 línies a l’escola pública
  9. L'arquitecta i urbanista Maria Sisternas serà assessora al govern municipal de Girona
  10. Un policia espanyol s’infiltra dos anys en l’independentisme de Lleida
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid