La seu de l’Assemblea de Veïns de Benimcalet a València va acollir ahir l'homenatge a Toni Villaescusa en el seu 30è aniversari de la seva mor en combat per una Terra Lliure. L'acte organitzat pel Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), va compta amb el suport d'organitzacions de l'Esquerra Independentista.
Gaspar Jordan, va obrir la commemoració, amb la presentació l'exposició “Lluita i memòria de Toni Villaescusa”. Dotze plafons que reflecteixen la llavor que va deixar en Toni amb el seu gest, considerat el primer militant de l'organització armada al País Valencià. Una simbologia com a referent del marc territorial de la lluita independentista.
A continuació, Josep Guia, membre del Comitè Executiu del PSAN, va fer una cronologia històrica amb el record de Toni Villascusa com a eix del relat amb l'audiovisual “No ens integrarem en la reforma” amb l'objectiu de contextualitzar la lluita independentista de finals dels anys 70 i als 80, des de la perspectiva del País Valencià. L'audiovisual destaca l'eclosió de l'independentisme d'aquells anys, la repressió, la lluita contra el blaverisme i l'obsessio del diari "Las Provincias" i els governadors civils tant en la seva persona com amb els intents de criminalització de l'independentisme combatiu. A més, amb el títol, que recollia una declaració del PSAN de l'època, on es deixava que clar que el PSAN no acceptava la reforma imposada a través de la Constitució espanyola del 1978, feia referència a tots aquells que es van desmarcar del procés de ruptura, malgrat que ara estiguin liderant el moviment d'alliberament nacional al nord de la nació, ja que d'una manera o altra han estat criminalitzant l'independentisme combatiu. El treball recull imatges molt emotives del enterrament de Toni Villaescusa, ara fa 30 anys.
“La lluita independentista, abans i ara”
Després es va fer una taula rodona i oberta sota el títol “La lluita independentista, abans i ara” amb Maria Conca del PSAN, Gonçal Bravo de la COS i Endavant, Carles Benitez de la CUP i de l'MDT i Cesc Invernon del PSAN.
Maria Conca va recordar a Toni Villaescusa com a un militant exemplar, tant en la seva militància al PSAN, en la construcció de l'MDT al Baix Llobregat i País Valencià i després com s'ha demostrat a Terra Lliure. Va apuntar que aquells dies de la mort d'en Toni, fent referència al suport popular, així com aquells que es van desententre i sobretot el gest de la família vers als ideals del lluitador. Va dignificar la lluita de Terra Lliure que va esdevenir el pal de paller de l'independentisme combatiu.
Gonçal Bravo, va remarcar el compromís de Toni en lluita per l'alliberament nacional i de classe. A continuació va centrar la seva intervenció en la precarietat laboral que viu actualment el poble treballador català. Va denunciar les retallades i la privatització de la sanitat i l'educació. Va criticar als nous independentistes que criminalitzen ara i durant els darrers anys han criminalitzant a l'independentisme combatiu, sota aquesta premisa Bravo no veia clar la independència d'una part de la nació, si aquesta ha d'estar liderada per aquells que ara ens oprimeixen. També va fer una crida a organitzar-se sindicalment, ja que la lluita dels treballadors pels seus dret ha d'anar més enllà de la commemoració de l'1 de Maig.
Carles Benítez, va començar tot demanant un minut de silenci per en Toni Villaescusa i per a un altre company, Ferran Ruiz Martos que havia mort feia uns dies a Vic. Benítez va remarcar el compromís d'en Toni i que la seva llavor ens dóna la força per continuar i demostrar, que "al llarg dels anys estem aquí 30 anys després a les lluites per assolir els nostres objectius estratègics, ja aquest és el millor homenatge poden oferir-li, i fins i tot que estem davant d’una petita gran victòria com és l’assoliment de la independència d’una part de la nació."
Benítez va parlar del paper de lluita armada de Terra Lliure com a catalitzador del moviment independentista, marginat i perseguit durant els anys posteriors a la mort física del dictador. Tot dient que amb les seves accions posava de manifest el paper opressor de l'Estat.
També va recordar, que som el que hem estat, "ara que tothom s’apunta al carro de la independència, sorgeixen pares de la criatura de sota les pedres. Però el cert és que aquesta efervescència generalitzada cap a un país nou és el resultat de moltes i moltes experiències precedents: És el resultat - malgrat que alguns s’esforcin per a oblidar-ho - de l’independentisme dels anys 70 i 80: del PSAN, PSAN-P, d’IPC, de l’MDT, de Terra Lliure, que ha traçat un fil conductor des de les mobilitzacions dels anys 80 fins al moment actual, al voltant de la CUP i també de diferents organitzacions incorporades a l’independentisme des dels any 90".
Benítez va acabar, tot dient "No hem assolit cap victòria, però anem pel bon camí i un dels actes més revolucionaris del segle XXI seria la ruptura d’una part del territori amb una Espanya que s’enfonsa, un fet que podria generar per si mateix un revulsiu en cadena que qüestionarà diverses concepcions sobre les relacions humanes, el model econòmic i territorial del país". Ara bé, va remarcar, que calia ser-hi per assegurar el procés, tenint en compte que la veritable "lluita serà l'endemà per avançar cap a la República Socialista dels Països Catalans".
Per la seva banda, Cesc Invernon, va començar la seva intervenció lloant la figura d'en Toni, i a continuació es va centrar amb el nou independentisme a Catalunya, tenint en compte que "en primer lloc calia diferenciar clarament entre l’independentisme estructural o vell, es a dir, el de tota la vida, el que ja existia fa 20 anys i que era una ideologia secundaria que amb prou feines aplegava a 10.000 persones a les manifestacions del 11 de Setembre; i per banda tenim l’altre independentisme conjuntural o nou, es a dir, persones que s’han convertit sobtadament a aquesta fe en els darrers anys", (veure l'argumentació).
Els plantejaments de Cesc Invernom s'orientaven amb una crida a l'independentisme combatiu per aglutinar esforços per no deixar el procés independentista ens mans d'aquells que ens han criminalitzat fins ara i que s'han apuntat a l'independentisme a darrera hora.
A continuació es va obrir un debat que va continuar a l'hora del dinar que es va centrat sobre el procés, la repressió als 80 al País Valencià, l'actuació del blaverisme i les dificultats de fer l'homenatge a Toni Villaescusa, cada any, al Cementiri Torrent. Homenatge que PSAN sempre ha tingut present, així com el conjunt de les organitzacions de l'independentisme de combat.
Placa en memòria de Toni Villaescusa
Abans del dinar, els dolçaines i tabals d'Estrela Roja van actuar cercant la complicitat dels assistents en cançons en homenatge a Toni Villaescusa. Després, membres d'Endavant, en la seua memòria han penjat una placa a la plaça de Benimaclet.
