Josep Antoni Villaescusa i Martín
(“Maria Lluïsa” ) nasqué el 26 de febrer de 1957 a Quart de Poblet
(l'Horta), fill de valencià i aragonesa. Tot i que el seu pare sabia
parlar un valencià molt correcte, a la llar familiar sempre parlaren en
castellà, que fou la llengua habitual de Josep Antoni fins que, ja
adult, prengué la decisió ferma de recuperar el català i no
renunciar-hi mai més.
Als 7 anys emigrà a Darmstadt (Alemanya) amb la família. Dos anys després, els pares, que hi continuaren treballant, enviaren el fill als escolapis com a intern (a Molina d'Aragó, Saragossa i a València).
Començà a freqüentar els cursos de Llengua «Carles Salvador», i progressivament anà prenent consciència nacional i social, fins identificar-se com a independentista i com a comunista.
El juliol de 1980 es va casar amb Antònia Flores, filla d'uns andalusos emigrats a Alemanya, on s’havien conegut i el lloc on havien fet amistat durant les estades sovintejades que en Josep Antoni hi feia. Tot i la cultura andalusa-alemanya de la seva companya, en Josep Antoni, d’ençà del 1979, sempre li havia parlat en català, llengua que ella també aprengué a estimar, a parlar i a defensar.
La
parella s'havia instal.lat a Castelldefels i treballaven a Barcelona,
en dues empreses alemanyes. Josep Antoni continuà estudiant alemany,
electricitat, i és en aquesta època que, en el seu afany de millora i
perfeccionament personal, conegué el naturisme i en fou un entusiasta i
un seguidor coherent de les doctrines naturistes, fins al punt que, a
les portes de la mort, greument ferit i amb uns dolors terribles,
rebutjà els antibioòtics i els calmants químics amb què els metges
volien atenuar-li el dolor físic que hagué de patir fins que perdé el
coneixement.
El 1981 entrà a militar al PSAN. També va impulsar la Coordinadora Independentista del Baix Llobregat, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i el Moviment de Defensa de la Terra, del qual fou un dels seus precursors a la comarca. Residí a Castelldefels a principis dels anys vuitanta. Al tombant del 1982-1983 deixà de militar públicament a les organitzacions i col.lectius en què estava adscrit. Pel febrer de 1983, no podent aconseguir la prorroga del contracte laboral, se'n tornà a València on obrí un restaurant amb els seus pares. Un any i mig més tard, fidel als seus ideals de justícia i amor a la seva terra i a la seva classe social, resultava greument ferit per l’explosió accidental d’un artefacte que anava a col·locar a les oficines de I'INEM d'Alzira. Era la matinada del 20 de juliol de 1984. Unes hores més tard, després d'una dolorosa agonia que suportà amb molta serenitat, perdia el coneixement i moria a l’Hospital de la Fe de València. Poc després Terra Lliure assumia la militància clandestina d’en Toni Villaescusa.
Per saber-ne més:
26è Aniversari de la mort de Toni Villaescusa
L'EI homenatjarà Toni Villaescusa en el 25è aniversari de la seva mort
Comunicat de Terra Lliure en el 1er aniversari de la mort de Toni Villaescusa
El PSAN homenatja avui a Toni Villaescusa a Quart de Poblet (Notícia del 2007)
Toni Villaescusa: La mort d'un company (Article del 2004)
